A 3 d'eso aproximadament vaig començar a tenir una mala relació amb el menjar,jo sempre havia estat la típica nena que menjava de tot,que m'encantava menjar,es a dir menjava per gust..però va arribar un moment que em vaig començar a complexar,suposo que com la majoria d'adolescents.Sempre he sigut una nena amb un pes bo,es a dir no he tingut mai sobrepès,inclús quan vaig començar a estar malament estava prima...Durant la quarantena tot va anar cap a millor ja que la font principal dels meus atacs de gana proveien dels estudis.Ara,concdero que estic bé,però sense voler-ho,sense ser.ne concient a vegades inento no menjar...jo crec que la quantiat de menajr que menjo és inclus elevada,però els meus pares opinen el contrari...Sóc concient que no tinc una alimentació correcta ja que menjo entre hore si llavor els apats evito menjar...Actualemnt no vomito,tot i que quan em rento les dents,em venen motles ganes de vomitar,i m'encanta la sensació d'abans de vomitar,inclus a vegades em poso els dis i quan sneto qu el vomit està apunt de sortir paro.Sé que sembla molt raro el que dic,però és el que em passa...
Ns ben bé que fer,els meus pares estan molt cansats de la meva mala relació amb el menjar,i jo en el fons també.
Laura Centellas Data: 29/03/2021 13:15
Bon dia! Primer de tot, gràcies per comptar amb nosaltres i explicar-nos el que et preocupa. Pel que ens expliques portes un temps patint... el pas que has fet consultant és molt important per deixar enrere aquesta mala relació amb el menjar que ens comentes. Els pensaments i les conductes que ens expliques són inadequades i molt poc saludables i s’han d’evitar. Les emocions repercuteixen en la nostra alimentació, quan estem tristos, quan estem nerviosos, quan estem contents, etc. Per això, a vegades el malestar emocional que tenim ens fa tenir aquesta relació poc saludable amb l'alimentaicó. Compartir el dolor amb els altres, amb les persones que ens estimen, fa que d’alguna manera aquest patiment es redueixi, perquè el pots expressar i treure de dins teu! Fes-ho, no tinguis por! Quan el malestar emocional desapareix, l'alimentació ho nota! Pensa que les emocions també afecten la manera com ens mirem. Tots tenim aspectes que no ens acaben d’agradar o que ens fan sentir incòmodes, tinguem el cos que tinguem. El més important és que t’acceptis i et valoris tal i com ets! No només centran-te amb el físic, sinó pensar que l'autoestima ho és tot, i que la teva personalitat, el teu caràcter, les teves habilitats hi tenen molt a veure!
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Andrea Esquerdo, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
