Hola!
El primer que has de redefinir és aquesta idea de "millor amiga". De fet, és un concepte molt tòxic que considera que només hi ha una persona que és capaç d'aportar-te tot el que et podria aportar una "amistat" i això... és molt complicat!
D’altra banda potser és important que puguis seure amb aquesta amiga i explicar-li com et sents. Quines coses de la relació no t’agraden... no trobes? i si això ho veus impossible o ella no respon com desitges caldrà que et plantegis la vostra amistat. A vegades hem d'aprendre a tancar les històries que tenim amb algunes persones... encara que ens faci mal...
Una amistat ha de ser recíproca, és a dir, que l'atenció, l'interès i les cures han de ser per part de les dues persones... i tenim la sensació que ets l'única que està preocupada i interessada en la relació, pot ser?
Si no mostra interès per saber de tu, si no et segueix les converses o no proposa temes, si no t'escriu per explicar-te com està o per demanar-te com estàs tu... potser l'amistat no és tan forta com et vol fer creure, no?
És important que et centris en conèixer més gent, en interessar-te per les altres persones i en ampliar el teu cercle de coneguts. D'aquesta manera aniràs veient amb quines persones hi pots quedar fora de l'Institut, amb quines hi tens bona relació per fer treballs, amb quines et sents còmode per tenir converses íntimes...
Una abraçada
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Irene Mundó, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
