?

Bona nit,
Primer de tot, moltissimes gràcies pel que feu en aquest apartat.
Volia explicar el que em passa, igualment que jo mateixa no ho sapiga ben bé que és.
Des de sempre, mai m’ha agradat la meva imatge corporal, igualment que tothom em digués el contrari. El cas és que des del confinament, quan menjo, sigui el que sigui, em sento molt culpable, i em forço a vomitar, igualment que moltes vegades no aconsegueixi treure el menjar. També, quan estic molt malament (estressada, trista, etc), faig servir la mateixa tècnica (vomitar). Però clar, després de fer això, em sento molt malament amb mi mateixa, i així entro en un bucle.
Quan em vaig adonar de la gravetat de la situació i que no ho podia millorar per mi mateixa, els hi vaig explicar a uns quants amics de molta confiança. Però pel contrari a les meves expectatives, no van entendre perquè ho feia si jo estic “perfecte”, i tampoc em van saber ajudar. Això va empitjorar la situació fins que vaig haver de recòrrer a ajuda professional.
Actualment, he passat per tres psicòlegs, i tots tres m’han donat diagnòstics diferents (bulimia i angustia) però cap m’ha sapigut entendre ni ajudar. Ara, en aquests moments, estic molt enfonsada emocionalment en part per això i ja n’estic una mica “farta” d’aquesta situació, perquè no sóc prou forta com per superar-ho.
Que puc fer-ne d’aixo?

Moltes gràcies.

Bon dia! Primer de tot, gràcipes per contactar amb nosaltres i explicar-nos el que et preocupa. Pel que ens expliques, fa temps que no et sents agust amb el teu cos i des del cofninament que estàs tenient conductes poc saludables... El pas que has fet consultant és molt important per a la teva recuperació! Vas fer molt bé en explicar als teus amics el que estaves sentint, tot i què potser no ho van entendre, per a tu va ser una amnera de treure el patiment que portaves dins i fer-lo conscient. Les emocions i l'estòmac van molt de la mà, a vegades menjem en funció de com ens trobem emocionalment, això ens passa a tots. Per això és tant important expressar el que sentim, per a que no interfereixi més del compte amb l'alimentació. Compartir el dolor amb els altres, amb les persones que ens estimen, fa que d’alguna manera aquest patiment es redueixi, perquè el pots expressar i treure de dins teu! No podem saber si és o no un trastorn de la conducta alimentària amb aquest escrit, però el que si que sabem és que els pensaments i les  conductes que ens expliques són molt poc saludables i s’han d’evitar.  Els trastorns de la conducta alimentària són trastorns emocionals, la  persona que els pateix interiorment està trencada i utilitza el menjar per expressar el seu dolor... Pensa que les emocions també afecten la manera com ens mirem. Fes-ho, no tinguis por! Per poder-te ajudar millor et proposo que et posis en contacte amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia.  Actualment, estem oferint un servei gratuït d’acollides telefòniques. Són trucades on poder explicar tot allò que et preocupa i et fa patir, un espai reservat per poder desfogar-te i explicar aquelles coses que sents que no pots dir a ningú. Una de nosaltres (psicòlogues) t’escoltarem i si cal et podem donar alguna pauta per poder portar tot això de la millor manera. El telèfon és 93 454 91 09. Ets molt valenta acceptant que hi ha alguna cosa que no va del tot bé i demanes ajuda per posar-hi remei, és el primer pas per a deixar aquest malestar endarrere. Esperem la teva trucada, una forta abraçada!!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Andrea Esquerdo, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!