Hola!
Gràcies per escriure’ns i preocupar-te per aquesta familiar. És fantàstic saber que tenim persones al voltant que es preocupen per nosaltres i ens estimen!
A vegades més que les paraules, el que apreciem és la companyia, que ens escoltin, que estiguin per nosaltres... encara que no puguis estar amb ella físicament hi ha moltes maneres de fer companyia, podeu parlar per telèfon, jugar a alguna cosa online, mirar alguna pel·lícula plegades...
Pregunta-li si aquestes coses que et diu a tu també les està comentant als professionals amb els que va, i si no ho ha fet animar-la a que ho pugui fer. I si sí ho està fent encoratjar-la a que ho segueixi fent.
Estigues al seu costat i recorda-li les coses positives que té. Què t’aporta a la teva vida, la relació que us uneix. Li agradarà que li recordin.
Finalment, si veus que la situació no millora o empitjora, potser hauràs de parlar amb els seus pares. Explicar-li a algun adult t'ajudarà molt a no portar tu sola aquesta càrrega i segurament podrà desencallar la situació!
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Irene Mundó, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
