Bulímia?

Molt bones!

Abans que res, moltes gràcies per aquesta pàgina web i per la secció del consultori, és de gran ajuda!

Volia fer una consulta sobre un problema que avui dia he superat, però que em va afectar durant més o menys un any. Vaig passar una època molt dolenta amb mi mateixa, on tenia una relació tòxica amb la meva imatge física, el meu cos i el menjar; suposo que com moltes altres persones. Sempre he procurat menjar saludable i fer esport, més que res per sentir-me millor a nivell mental, i sempre permetent-me certes llibertats i flexibilitats alimentàries.

Va arribar un punt, però, on cada vegada que menjava alguna cosa “que no tocava” o que no era “suficientment saludable” em sentia culpable. Tenia aquesta veu dins del meu cap que em deia que no m’ho hauria d’haver menjat, que l’havia decebut, que em posaria gorda després d’allò, etc. Al mateix moment també em vaig obsessionar amb comptar les calories de tot i en menjar segons l’aportació calòrica de tot. Tot això va fer que, si un dia menjava una cosa fora de lloc (encara que només fos una cookie per exemple), o que menges “més del compte”, sentis la necessitat d’intentar vomitar. Vaig estar un any intentant vomitar després de certs àpats. Tot i que no vaig aconseguir-ho mai, ho seguia intentant cada vegada que em sentia malament.

No ho vaig parlar mai amb ningú, fins molt més endavant amb la meva parella que és qui em va ajudar a superar-ho. Fa un any que no hi he tornat, però mai ho he comentat al metge i mai ho he explicat a ningú.

He d’entendre que he patit un trastorn alimentari? Bulímia? És necessari parlar-ho amb algú si ja ho he superat?

Moltes gràcies adolescents!

Bon dia! Primer de tot, gràcies per consultar i explicar-nos el que et preocupa. Pel que ens expliques, vas tenir una època que ho vas passar molt malament, no vas tenir una relació saludable amb el menjar. Tens una bona parella, gràcies a ellla estàs on estàs i sentint-te a gust amb el teu cos. La base dels Trastorns de Conducta Alimentària és emocional, hi ha alguna cosa en l'interior que no està bé i s'utilitza el menjar i les conductes relacionades amb aquest, per expressar aquest patiment i malestar. Per aquesta raó, tot i qué et sents recuperada, et recomanem que puguis parlar-ho amb un professional, expressar bé el que senties, què és el que et feia patir,... així treure'm per "sempre" aquest dolor i podrem treure un aprenentatge d'aquesta situació. A vegades creiem que hem superat situacions però en el nostre interior encara queden algunes restes què és millor treure'les del tot. Segueix així! Ets molt valenta! Una abraçada

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Andrea Esquerdo, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!