Hola,
Últimament em passa menys però el sentiment no desapareix del tot, parlo del sentiment de sentir-me apartada..
Sé que tinc bones amigues i que m'estimen però no puc evitar pensar que realment no és així, em sento bastant sola ja que jo abans era molt amiga d'una noia però van començar a venir noves persones a l'escola i jo em començava a sentir una mica apartada, vaig començar a veure que aquella amiga que tan estimava em tractava malament, "m'ordenava" coses i em tractava d'infantil.
Gràcies a això vaig veure que no era realment la meva amiga, em vaig anar apartant d'ella poc a poc i voluntàriament vaig deixar de quedar amb ella i ja no anava tant amb ella, tinc més amigues així que anava amb elles a l'hora del pati però no podia evitar sentir-me una "acoplada", ara una de les meves millors amigues em coneix realment i puc parlar d'ella amb moltes coses, accepta el meu costat "infantil" i entén els meus sentiments, però no puc evitar pensar que no és cert o que no 'estima de veritat, no sóc capaç d'obrir-me a la gent que estimo ni sóc capaç de demostrar la meva amistat, tampoc sóc capaç de dir-li quan estic preocupada o trista(que és gairebé sempre) perquè sé que es preocuparà i no vull això...
Com puc fer per demostrar que és una de les meves millors amigues? Com puc deixar de sentir que la vida és una merda i començar a creure que sóc capaç de tenir persones que m'estimen? Com puc explicar les meves penes en comptes de guardar-les dintre meu?
Gràcies per escoltar-me i perdó per tot el textazo que he posat ^_^
Laura Centellas Data: 04/03/2021 09:58
Hola bonica,
Gràcies per obrir-te amb nosaltes i explicar-te això que tan t’angoixa.
Si no els hi dius quan estàs malament, i a més intentes dissimular ... com creus que ho poden saber? Les relacions d'amistat (i de parella) no es mantenen per "telepatia", sinó que es mantenen per la confiança mútua a l'hora de demanar ajuda.
Com creus que es poden sentir elles si veuen que estàs malament i tu no els hi dius? Potser també interpreten que no són prou importants per tu...
Busca algú amb qui hi tinguis confiança i explica-li com et sents. Intenta demanar què necessites d'ella (que et truqui una mica més? Que també quedi amb tu? que t'avisi dels plans que fa?...) així serà més fàcil poder-te ajudar.
Els altres no poden endevinar què ens passa ni què necessitem, els ho hem de dir. D'acord?
I si aquest sentiment continua en tu, tot i haver-ho parlat amb elles, pots demanar ajuda a una professional de la psicologia i que et pugui acompanyar en aquest procés, que et pugui ajudar a deixar de sentir-te malament i a expressar les teves emocions
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
