PREOCUPACIÒ

Hola!
Abans de res gràcies per contestar la meva qüestió i tantes altres que a alguns ens amoïnen, feu una labor molt important!

Ara, tornant a la meva qüestió, tinc uns quants maldecaps que he ignorat fins ara però acusen ja amb tornar-me boja. Veureu, tots dos problemes deriven del mateix lloc, de la mateixa persona: un noi que m'he enamorat. Sí, sona fort però així em sento jaja.

Els problemes derivats d'aquesta persona són dos ( especifico que no és que ell sigui culpable, sóc jo amb les meves cavil·lacions) :

-El primer d'ells és que sempre he estat una persona molt insegura respecte al meu cos ja que sóc una noia amb corbes i no massa plana. Això en el col·legi em va causar ja algun problema però va anar en l'institut quan vaig desenvolupar un inici d'anorèxia ( per sort no va ser a més perquè al perdre alguns quilos i denotar un mal estat d'ànim els meus pares es van adonar del problema i em van portar al psicòleg), encara avui em sento insegura tot hi que ja menjo correctament i em dóna PÀNIC estar en alguna situació el la que hagi de portar menys roba amb gent davant ( de fet no he anat mai a cap piscina pública on hi pugui haber gente del meu institut) però el problema s'aguditza molt més amb ell. Sé que a ell li agrado com sóc i moltes vegades expressa que li semblo bonica però el problema és que no m'ha vist el cos i no crec que em senti capaç en cas que la sitaciò arribés..

-L'altre problema és molt més simple d'explicar, la meva germana és una nena de risc i porta sense sortir des de març al carrer perquè els metges van dir que si contreia el Covid es podia morir. Jo encara així vaig a l'institut (perque no puc quedarme a casa ja que jo directament no sóc de risc i és aquí on entra el noi). Tots dos sabem que ens agradem, ens portem molt bé, tenim molta complicitat i aficións comúns i també tots dos tenim intencions però el que passa és que em dóna TERROR que , per jo començar a sortir amb ell com a parella s' acurtin les distàncies entre nosaltres i pugui agafar el Covid, transferint-li a la meva germana, no vull que mori. De fet, degut al pánic que ja li he expressat, desde que ens coneixem malgrat que ell em va donar suport en els mals moments que he viscut recentment i jo a ell ni tan sols ens hem abraçat o ens hem tocat. També em fa por que al final ell decideixi no fer-me més cas i anar-se amb una altra que no tinc la responsabilitat que tinc jo i pugui escurçar aquestes distàncies.

Que hauria de fer?
Gràcies i bon dia!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.

Moltes gràcies per la teva consulta!