Bon dia! El cas es que estic en una relció de dos anys, i ara tots dos hem parlat i ens hem adonat que la relació no anirà més enllà i no sabem com fer les coses. Us poso en situació: Nosaltres hem estat molt bé sempre, som persones molt diferents però que conectem molt bé, i mai hem tingut barallas (si que xerrades quan algo ens ha molestat i aquestes coses, però mai res greu). Ja feia temps que jo notava que tot i que estavem molt bé ell no m'estimava de la mateixa matena que jo a ell, jo era molt dependent emocionalment d'ell i d'un dia cap a un altre cap a l'octubre em va deixar (cal dir que parlavem i quedevem com sepre) Jo ho vaig passar molt malament i vam estar una setmana sense contacte, però a partir d'aqui vam començar a parlar quasi cada dia i a quedar de tant en tant (aquestes vegades ens liavem i tal) Vam quedar com follamics i un mes després de la ruptura em va demanar una 2a oportunitat i vaig accedir. Fins aqui tot bé, ma mare enfadada perque em deia que no era bona idea i tal però bueno. A partir d'aqui estavem molt bé però jo tenia dubtes perque no sabia si era bona idea, ja que tenia la mateixa sensació de que ell tot i que m'stimava no estava enamorat i que en qualsevol moment que una noia li donés bola em deixaria (ja em va dir en el seu moment que tenia ganes de coneixer gent nova i tal, ho va intentar amb algunes noies sense exit quan em va deixar) Fa poc vam parlar del tema i em va dir que tenia raó i que tot i que m'estimava no veia futur a la relació, i jo siencerament no penso estar darrere inentat que algú m'estimi com em mereixo, durant la 1a ruptura vaig tenir un canvi de mentalitat i em vaig començar a estimar a mi mateixa. El fet es que ara sabem tots dos que ho hem de deixar i no allargar més la cosa perque tampoc es sa, però ens trobem molt agust junts i ens dona moltra mandra comunicar-ho als pares un altre cop, ens tenir cariño. I bueno, continuem parlant com sempre i no sabem com portar la siuació, imagino que quan donem el pas de venitat li dire de no veure'ns com a minim en un mes, tot i que em fa pena. Sobretot el que hem parlat es que no ens volem perdre i volem quedar com amics, ja que han sigut dos anys increíbles en els que tots dos ens tenim moltisim carinyo i confiança, i no volem desapareixer de la vida de l'altre.
Laura Centellas Data: 01/03/2021 09:47
Hola!!
Potser necessiteu una mica de distància entre vosaltres. I d’aquí un temps us podeu plantejar l’amistat. Passar de ser parella a ser amics d’un dia per l’altre es difícil, perquè hi ha emocions i sentiments cap a l’altre que cal transitar.
Cal que feu el vostre procés de dol, el dol de la parella.
Entenem que us estimeu, i aquest no és l’únic ingredient perquè una relació funcioni.
Realment vols estar amb una persona amb la qual no us vieu junts en un futur?
Una abraçada
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
