Logotip de Adolescents.cat
-
-
Any: 2003
Comarca: Barcelonès
Data: 24/01/21 11:29
Estic desesperada
A l'estiu vaig començar a sortir amb un noi, però ens vam haver de separar ja que vivim a llocs diferents. Vam decidir començar una relació a distancia ja que ens podríem anar veient sovint. Ara amb el confinament perimetral s'està fent complicat el veure'ns i també jo estic a segon de batxillerat. La meva mare també em posa les coses més complicades ja que no em deixa fer gairebé res i aixo a ell el desespera. Em veig en una relació on tant la meva mare com ell em tiren cada un per un costat i psicològicament estic bastant afectada. Ell s'enfada si no el veig i la meva mare em controla sempre. No sé què fer ja que la setmana q ve al ser el seu aniversari anava a anar a veure'l i els meus pares em deixa ne però per influència de persones externes m'han dit que al final no. A ell li vaig prometre que aniria ja que em fa molta il·lusió però si ara li dic que no s'enfadara i fa un mes que no ens veiem i ell està bastant afectat per la distancia i segur que m'acaba deixant. Jo l'últim que vull és perdre'l perquè l'estimo massa però no sé què haig de fer per aconseguir veure'l i que tot acabi bé.
Moltes gràcies.
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 29/01/2021 09:46
Hola!

Quina situació més complicada aquesta que ens expliques...

Per als pares i les mares acompanyar als seus fills/es mentre es fan “grans” és complicat. Generalment els costa veure les primeres relacions amorosos i acceptar els canvis dels seus fills i filles.

No sabem realment que ha passat amb la influència d’aquestes persones externes que han fet que al final la teva família no et deixi anar a veure a la teva parella per el seu aniversari; però potser caldria que t’asseguis amb la teva família i els puguis explicar com et sents amb aquesta situació. Hauràs de parlar amb ells i explicar-los com et sents. Sigues sincera i parleu sobre les coses que us fan por, què els fa patir o els preocupa a ells i que et fa patir a tu. Quan sàpigues que els preocupa a ells i ells sàpiguen que et preocupa a tu, podeu pactar algunes coses per poder estar tots més tranquils i que et deixin quedar amb aquest noi.

Segurament no ho fan per fer-te mal, però se’ls hi deu fer difícil que la seva filla ja té novio. I per això deuen fer tot el que fan, per evitar que t’equivoquis. Veuràs com de mica en mica els teus pares acceptaran la relació. Ells volen protegir-te perquè t’estimen, no ho oblidis!

I pel que fa a la teva parella, aquesta decisió de viure una relació a distància la vau prendre tots dos junts i és una decisió complicada. Una relació a distància implica confiança amb la parella i molts detalls per sentir que esteu a prop l’un de l’altre. Entenc que la situació ha canviat, ja que vosaltres creieu que us podríeu veure més, potser és el moment de parlar i de poder redefinir si això, tal i com ho teniu ara, és el que vosaltres voleu. 
A tu et cal parlar amb la família, i a ell li cal esperar una mica. Si un dels dos no està disposat a esperar, aquest tipus de relació no es per vosaltres.
Et deixem també un enllaç de coses que podeu fer per sentir-vos una mica més a prop dins la vostra relació a distància: https://www.adolescents.cat/noticia/44308/coses-pots-fer-si-estas-tenint-relacio-distancia-confinament

">


Una abraçada!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.