Em sento insoficient perquè cada día he de sentir els mateixos comentaris com : ets una baga , si segueixes aixi no arribaras en lloc, no t’esforças gens, ets una pasotaa, no fas res i el final tot això fa baixar-me la autoestima fins els punt en el que he arribat que ja me cansat .
Tot i que se que pot sembla que sóc una baga, Pasota.....perquè el insti no és que treballi molt,fasi els deures , tregui bonas notas, presti molta atenció però és que s’em fa molt complicat concentrar-me i está prestan atenció , alguns dels meus profes ja veuan que em costa i no em renyan tant pero és que els meus pares no pensan que em costi si no que només és que sóc una baga i que no m’importan els estudis i com que ells no pensan el mateix després em toca sentir :que no fas res, mira les teves germanes que bé que o fan i mirat a tú ...... els meus amics em diuen que sóc tonta,retrasada perquè molts cops faig cosas que ni jo se que estic fen i ha vegades ni a ells els i presto atenció...ja se que no m’ho diuen per ofendra ni res pero tot i aixi el final quan tu diuen cada día doncs t’acaba afectant i tú acabas creien. I tot això em fa tenir com un buit a dins meu que em fa sentir malament i baixar-me l’autoestima i no sé com fer per treurem aquest buit de dins meu i aquets pensaments de que sóc tonta , no serveixo per res...és que no tinc ni ganes de anar el insti perque allá és a on em sento pitjo perquè veig tothom treballan i jo no se ni que Estem fen a clase m’aburreixo moltissim i estic molt nerviosa i el meu cap no para de pensar amb altres cosas que ni tenen sentit i cada cop que suspenc una examen em vaig sentin pitjo i mira que faig clases de refors per no suspendra.
Això m’ha pasat sempre però cada cop que vaig pasan de curs i el nivell va pujan jo veig que vaig a pitjo i que arríbare a un punt que acabare repetin curs. I no se em qui parla d’aquest tema perquè em fa com vergonya em fa po que no m’entenguin i no sóc molt de parlar dels meus sentiments no se em fa vergonya i po i els meus pares ja els i vaig intentar dir i su van Pendra com si sigues una tontería i crec que necesito ajudar i poguer parlar amb algú del tema.
Bueno i després de tot aquest rollo que he escrit només us volia demanar si em podriau donar algún consell perquè el necesito molt.
I dir que Moltes gracies per això que feu em sembla molt bé perquè la veritat que ajudeu moltissim!!
Laura Centellas Data: 29/01/2021 09:44
Hola!
Gràcies per
Potser cal que ho tornis a parlar amb la teva família; exposa les coses que et molesten que et diguin i dona’ls pistes de com ajudar-te. Si parlant et costa, pots proposar fer-los una carta o un missatge com ens has escrit a nosaltres. I si tot i així segueixen minimitzant el teu malestar proposa’ls de que et portin amb un/a professional de la psicologia i que pugui ser un altre persona, fora del nucli familiar, qui et pugui ajudar.
Potser també cal que en parleu amb l’escola, tots junts (escola-família i tu) de si és possible que hi hagi algun trastorn d’aprenentatge i que per això et costi tan concentrar-te, fer els deures, atendre a classe...
Pel que fa als amics i amigues, si hi ha alguna cosa de la que fan que no t’agrada també els hi pots comentar, per començar ho pots fer amb qui tinguis més confiança i que aquesta persona et pugui ajudar a dir-li als altres.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
