Hola! Fa molt de temps que tinc por de que a alguna persona que estime li pase algo, tot va començar quan l'any passat es van morir els iaios de la meua cosina, des d'alehores tinc la sensació de que tot va massa bé en la meua vida i que en algún moment em pasarà algo roïn. I eixe moment ha arribat. Vaig a posar-vos en context, la meua iaia i mon tio són algo així com negacionistes del coronavirus, tenen moltes teoríes estranyes. La meua iaia va per el carrer sense mascareta i jo desitje que per favor li posen una multa o algo. Mon tio sempre a tingut idees estranyes que porten a molts problemes familiars perquè ningú pensa com ell. No estic gens dacord amb el que diu però l'estime moltísim i em dona rabia que pensé així. Desde cap d'any el meu iaio està amb febra i la meua iaia costipà, en un principi no volia però al final mon pare i ma tía la van convençer per a que es fera la PCR, els dos són positius. El meus cosins també o són i ma mare es trobava mal i es va confinar a la seua habitació, també a donat positiu. Mon pare, la meua germana i jo em donat negatiu. Tots estan bé menys el meu iaio que segueix amb febra. Tinc moltísima por perquè és major i té problemes respiratoris. Pareix que es posarà bé, ho això em diuen, però esque si lo pasara algo crec que no ho podría soportar, crec que entraría en depressió o algo, no estic preparada, sols tinc 14 anys i no crec ho estiga mai. Aquests últims dies porte un mareig brutal perquè no pare de cambiar d'humor constantment. Estic trista però al mateix temps enfadada, molt enfadada, estic enfadada en el món, en la vida, en la meua iaia, en mon tio, en el coronavirus, en mi mateixa i en tot. No puc aguantar tantes emocions, necessite parar, m'agradaria alçar-me i que tot fora un malson. També em senc molt sola, senc que ningú es preocupa prou per mi, això no és just perquè tinc unes amigues fantàstiques que em volem moltíssim, però em senc així, com si ningú m'entenguera. Tinc la necessitat de parlar amb algú que em comprenga i no em jutje, algú que entenga per el que estic pasant. Vuic que tot torne a la normalitat.
Espere haber-me expresat bé, moltísimes gràcies i feliç any nou! Admire molt el vostre treball.
Laura Centellas Data: 11/01/2021 10:16
Hola!
Ens sap molt greu el que estàs vivint. Estem en una societat on no se'ns prepara per afrontar la mort i quan la sentim a prop poden aparèixer tots els sentiments que descrius: por, ràbia, culpa...
No sabem què passarà amb el teu avi, des d'aquí desitgem que es pugui recuperar i puguis passar més estones amb ell. Tot i així, també et diem que, encara que no t'ho sembli, ho podràs assumir. L'ésser humà és capaç d'adaptar-se a moltes situacions adverses i la mort és una d'elles.
Si ho necessites, intenta parlar amb ell aquests dies (amb trucades o videotrucades), parleu sobre la vostra relació (els records que tens), sobre el que t'ha ensenyat... aprofita aquests moments de vulnerabilitat per connectar-te una mica més amb ell. Ho agrairàs i t'anirà bé.
Per altra banda, intenta parlar amb la teva mare sobre com et sents, sobre aquesta por que tens i doneu-vos consol mútuament. En situacions complicades, compartir les emocions ens ajuda a no sentir-nos tan aïllats i a connectar-nos amb l'amor.
Nosaltres seguim aquí, ves-nos informant sobre com esteu. Una abraçada molt forta!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
