Hola!
Faig aquesta consulta perquè suposo que molts adolescents es deuen trobar igual que jo.
Estic farta ja d’aquesta pandèmia i de les mesures que estan posant, bueno, de la gestió del govern que només mira per uns i per altres no.
Avui, 4 de gener, han enunciat noves restriccions i, entre aquestes, hi ha el confinament municipal durant tota la setmana.. Jo visc en un poble petit i aquí no no hi ha ningú amb qui quedar, sempre he d’anar al poble del costat que està a 10 minuts i és allà on hi tinc el meu grupet de 3 amigues.. vaja, que ara resulta que no puc qudar ni amb una amiga durant una estona! I tampoc amb un noi que m’interessa...
És com que sento molta impotència i no sé, noto que el govern està portant Catalunya a la ruina: no paguen ajudes als qui ho necessiten i a més, sempre prometen coses que mai compleixen (com ara posar 60.000 dosis de la vacuna en una setmana). Sé que és un moment crític perquè els casos han augmentat molt però tinc la sensació de que això mai acabarà i no podrem fer vida normal.. tinc bastanta por pel que pugui passar en un futur, tant a nivell de societat, psicològic i de salut (que algun ésser estimat agafi la covid19 i se li compliqui, per exemple). És a dir, aquesta situació està passant factura a tothom i em preocupa com aniran les coses d’aquí en endavant; però no només per mi i pels meus, si no per la ciutadania en general.... veure que molta gent ho està passant malament de qualsevol manera (ja sigui per la mort d’un familiar a causa de la covid, o perquè no rep cap ajuda, o perquè no pot menjar, etc.) em posa molt trista i comenso a pensar que mai ens en sortirem d’aquesta i que anirem a pitjor...
A nivell personal, noto que m’estic perdent la meva adolescència i que no puc fer les coses que m’agradaria... la meva vida (com la de tothom suposo) està molt limitada ara mateix i comensa a estancar-se en la monotonia. A més, aquest setembre (si tot va bé) comenso la universitat i tinc por de que tota aquesta situació continui així de malament i no pugui disfrutar al 100% de la vida universitària... sense parlar ja de que aquest estiu voliem fer un viatje amb la classe i segurament no podrem.
No sé, vaig comensar l’any bastant motivada i amb optimisme però ara mateix ho vec molt molt negre i tinc una barreja d’emocions que no aconsegueixo posar en ordre.
Laura Centellas Data: 11/01/2021 10:12
Hola!
Les emocions que descrius són completament normals en la situació que ens trobem. Els experts l'han anomenat "fatiga pandèmica" i inclou tots els simptomes que expliques:
- Desesperança pel futur
- Sensació que no s'acabarà mai
- Desmotivació
- Falta de confiança als governants
- Por i preocupacions pels efectes i les conseqüències...
Des d'aquí et podem ajudar a portar una mica millor la incertesa a través de la certesa.
Si hi ha aspectes que no sabem i que no podem planificar, és millor intentar aplaçar-los per més endavant. És a dir, posar-te una nova data per decidir si podeu fer el viatge o no aquest estiu.
I una de les formes que millor ens pot ajudar en aquest moment és treballar amb l'ara i aquí. Els bàsics: descansar bé, fer activitat física, bona alimentació i viure petits moments de plaer (una tarda jugant a jocs de taula, una bona pel·lícula/sèrie, una estona de dibuix o ballant a l'habitació...).
Nosaltres seguim aquí, deixa anar les emocions de la manera que puguis, escolta't i mima't molt, d'acord?
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
