El problema és que no em passa res

Hola,

Us escric perquè necessito la vostra ajuda.
Porto una temporada molt desanimada, me'n vaig a dormir amb ganes de plorar i ahir ja no aguantava més. No tinc cap motivació, amb tot això de la pandèmia la meva vida social ha passat a ser pràcticament nul·la; em passo gairebé tots els dies de la setmana a casa, sense anar a la uni. Només surto per anar a entrenar i algun dia comptat per quedar amb alguna amiga.
El problema doncs és que no em passa res interessant a la vida i trobo molt a faltar tot allò que he deixat enrere abans del Covid; quedar amb els amics, reunir-me amb la família, viatjar, sortir de festa, etc. Tinc la sensació que els meus millors anys s'estan perdent, i això em posa molt trista. A més, s'hi suma el fet que fa mig any que on m'he mudat no tinc amics, és un poble molt petit i tampoc no hi ha res a fer. I quan podria quedar amb els meus amics durant el cap de setmana, resulta que amb les restriccions no puc desplaçar-me. També em posa molt trista pensar en el Nadal i en el cap d'any, perquè no els podré cel·lebrar amb ningú i en canvi sí que hi haurà penya que començarà a penjar les seves instasories amb amics, fent festes a cases... en fi, passant de les restriccions (de fet ja ho estan fent) i això encara em fa més ràbia. Amb la meva família intentem complir-les, però el preu a pagar és molt dur. I a tot això el conflicte intern que tinc perquè l'amor no em va fatal, sinó que directament no em va, i amb aquesta situació tampoc m'és possible conèixer a ningú... Sé que no hauria de ser així, però cada vegada que les meves amigues parlen dels seus nòvios, de tot el que viuen amb ells, o veig fotos a l'insta de parelletes i tal em sento com desubicada en el meu entorn.
Jo no vull preocupar als meus pares i intento fer veure que estic bé, a les meves amigues tampoc els he dit com em sento perquè no vull que sentin pena per mi ja que elles pel que expliquen sembla que "tinguin una vida més entretinguda". Però de veritat que necessito alguna cosa que em motivi perquè no m'agrada gens tenir aquestes sensacions. Des de sempre he estat molt optimista però ja porto un temps apenada. I quan intento animar-me pensant que aquesta situació és passatgera, torno al present i em desanimo perquè aquest no m'agrada i no puc fer res per canviar-lo, només esperar, però sense veure la llum del final del camí...

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!