Només trobo la ilusió en el menjar (i això em desespera)
Ja fa uns quants anys (més o menys a finals de 1r d'ESO) que tot va començar. Jo per les tardes mentres feia deures anava agafant bols de cereals i méa coses però sense donar-li cap importància, fins q un dia vaig veure q a la nit la meva panxa no era completament recta com sempre, sino q estava una mica inflada. Aquí ja va ser wuan em vaig alertar (només una mica) i em vaig posar a pensar, pero tampoc li vaig donar gran importància. La cosa va seguir que en cada moment m anava mirant la panxa i veia que potser al cap dels dies, a la nit, trnia la panxa un xic més botida. Llavors aquí ja vaig dir: això no pot ser haig de fer algo. Em vaig posar a investigar per interent "ansietat per el menjar" "adicció al menjar" etc etc. I clar era com que cada cop m ho creia més, cada cop pensava que era un priblema més gros, cada cop m ho interioritzava més i cada cop sentia awuell sentiment cap al menjar méa fort. I evidenment cada cop m agobiava més i em rallava més. Ara, passats casi tres anys, segueixo amb lo mateix de semore pero ja totalment interioritzat i és com que només trobo l ilusió i la motivació a la meva vida en menjar, estic tot el rato pensat què puc menjar per emplenarme, em noto fluixa, incompleta i buida si no estic menjant, és com que menjar és el que m emplena més en awuests moments de la vida, vull dir no tinc cap cosa que pensi que és més important o q em motiva més. I escalr jo soc una persona mooolt reflectiva i tal i el meu cap explota sempre, fent i fent reflecions sobre això i pffffff estic cansadisima de tot això. M'hagués agradat taaaaant que de primer/segon ja no m hagués començat tot això... I pffff no sé és com una cosa meva que tinc que bua no sé i necessito ajuda per sortir d aquí i veure el menjar com si no m hagués passat res amb ell i veurel com a cosa necessaria per viure, pero ja, sense més.
Ja vaig amb una psicologa pero per temes d ansietat pero no sé crec q això és una cosa gengant que em devora massa i no sé allà total i vaig un cop al mes i crec q es una cosa mooolt més important que la importancia que ella hi dona.
Moltíssimes gràcies per prestarme atenció i per estar aquí de veritat que estic molt agraida. Esperant saber la vostra opinió!
Laura Centellas Data: 24/12/2020 09:49
HOLA!!Primer de tot dir-te que gràcies a tu per confiar en nosaltres i esperem que et resulti d’ajuda la nostra resposta.
Bé, a veure, el menjar és un dels grans plaers de la vida, i és necessari per viure, així que en part és normal que hi estiguis pendent. La qüestió, però, és la relació que tu tens amb el menjar, i pel que comentes no és gaire bona. Tot té a veure amb l’ansietat/angoixa. Si tu estàs preocupada, tens estrès, estàs nerviosa.....ho atribueixes o soluciones amb el menjar. I aquesta no és la via. S’hauria de poder identificar quin és l’origen d’aquest malestar i en comptes d’intentar solucionar-ho amb el menjar (el qual no soluciona el problema), és veure què t’està causant aquest malestar i trobar altres eines i estratègies per a millorar aquest estat d’ànim. L’avorriment també por influir molt. Així que t’animaria a sortir de casa per estar el menys pendent possible al menjar. Les relacions socials, l’esport, els hobbies....poden ser altres vies per tenir distraccions. I finalment l’autoestima. Acceptar-te i estimar-te a tu mateixa tal com ets, és imprescindible per no estar pendent de si tens la panxa més o menys inflada en funció del que menges i despreocupar-te un pel més i començar a gaudir, acceptant que no ets perfecte ja que ningú ho és. ESTIM’AT! Un petó i bones festes!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Andrea Esquerdo, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
