Una mica llarg.

Hola!
Bueno , avanç de començar dir que es una mica llarg de llegir el que t'espera ! ajajaj
Bueno , desde sempre no he tingut una vida bastant fàcil, vaig ser maltractada psicologicament per part dels meus pares i violada pel meu ex. No es cap broma, i et sonarà extrany que ho tingui tan assumit i parli amb tanta naturalitat, pero he estat sotmesa a teràpia i he tingut molta ajuda.
Doncs el que et vinc a explicar es remonta a fa dos anys, quan vaig ser violada pel meu ex que tenia una etranya obssesió amb mi, no ho vaig explicar a ningú i em vaig tancar en beanda en vers a els nois. 5 messos després, em vaig enamorar perdudament del meu millor amic, el cual sabia tot el que tenia a casa etc. A els dos messos vam començar a sortir i em va a judar amb tot i més però el no sabia lo de la violació així no sabía perque tot i que jo volgués, no li feia res en tema sexual i quan ell em feia sexe oral o em mastubava no gaudia tant com era d'esperar, pero ell no tenia preses ni res. Ell sabia que jo no era verge i que ell si que ho era i tenia por de estar fent les coses malament fins que un dia li vaig explicar la mntja vertitat. poc a poc vaig començar a gauidir més del sexe i em vaig posar en tractament amb una sexóloga. ho vam fer i al cap dels messos ja era capaç d'entregarme 100% en el sexe, pero no vaig arribar mai a l'orgasme.
el meu nòvio no només em va ajudar i tenir paciencia amb alló, sino qeu em va ajundar i recolçar molt amb els temes familiars (em van fer fora de casa, macusaven de coses que no eren certes, etc)
quan ja portabem un any i mitg vam començar segon de batx i ell estaba molt estrany, no em deia de vuerens quan abanç ens veiem tots els dies, era molt poc carinyós etc i li vaig dir de parlar i li vaig explicar, total que al dia seguent era el nóvio més carinyos del mon i jo , sentía que ho feia per obligació, i van tornar a discutir, li vaig dir qe ni tan sols em dia que mestimava quan feiem l'amor, que estaba distant i aquella nit quan ho vam fer em va dir qe m'estimava i que ho sentia i hem vaig posar a polorar. total que tot bé durnt el cap de setmana pero entre setmana va a tornar a ser distant i vam tornar a discutir, (he de recalcar que en tota la relació mai haviem disucutit tant) total em va dir que estaba agobiat ique m'estimava i no sabia que fer i pracicament li vaig obligar a que em deixes dientli qe fes el que sentis que menys el faria mal i així va ser, emva deixar ens vam abraçar plorant i em va dir per ultim cop que m'estimava. total ,que despres d'alló em va enviar cançons i es va trencar un peu el vaig anar a veure, em va dir de quedar un dia i el dia que vam quedar va ser tot perfecte. era com si fos el principi. tots dos ens sentiem als nuvols, pero jo no vaig ser capç de actuar i ell no volia ni que el toqués pq es sentia massa be i etc etc dies després em diu danar al cine i acepto i depseres diu que no pot i després m'entero per tercers que volia tornar pero que no es va atrevir a dirme res , després va començar amb una tia en plan "follamigos" cosa que ell es creia que no sabia pero ho sabia tot deu. total que un dia mobre pel watz i em diu que a un amic seu se li ha trencat el condó y que debia fer, jo li explico sospitat que va ser a ell a qui li va passar i dies després el nostre millor amic mo afirma. un mes despés deixa al rollet aquest i comença a parlar dia si i dia també amb mi per fb. ens trobem a la biblioteca i va ser extany ja que anaabem amb grups diferents i no vam poder parlar dierectament, i l'alte dia menvia la nota del TDR i coses així. La cosa es que no se que cony vol, a siguit la persona més important a la meva vida, i ara esta bé un dia amb mi i l'atre tope de sec o borde, i no tinc ni idea de que vol :/

Hola bonica! M'ha agradat molt llegir el teu escrit, has sigut molt sincera i ho he notat, a part de la fortalesa que deus haver hagut de tenir per afrontar els reptes que t'ha posat la vida. El que més m'ha agradat és que no he vist ni una miqueta de victimisme en el que m'expliques la qual cosa em fa pensar que relament has pogut passar pàgina de debó i no saps com me n'alegro!!! Dit això, abans de res, has de pensar en tu. Què sents per aquest noi? Tu vols estar amb ell? Dependrà de la teva resposta el que hagis de fer... Per més que intentis entendre'l, si tu no saps què vols, la únoca cosa que aconseguiràs és embolicar-te. Per tant, comença per aquí. La segona cosa és parlar amb ell sincerament, no passa res per voler tornar enrere i recuperar una relació que està trencada, ja que en les relacions gairebé tot és possible. Vosaltres us coneixeu molt, heu estat junts molt de temps i vau passar una crisi (crisi que gairebé totes les parelles passen) que va deribar en una ruptura però no per això heu de tancar la porta a tornar-ho a provar, les crisis normalment quan es superen enforteixen a les parelles. Per tant, parleu, parleu, tot el que faci falta i no escolteu als vostres amics, ja que per molt que vulguin ajudar-vos, els únics que sabeu realment el que voleu i el que sentiu sou vosaltres. Un cop hagueu parlat i hagueu pogut exposar a l'altre tot el que sentiu, podreu prendre una decisió.
Espero haver-te ajudat una miqueta.
Et desitjo tota la sort del món, una abraçada ben forta!!

Marina Marull, psicòloga a InterPersonal Vic, www.interpersonal.cat