Us escric perquè ahir vaig tenir una forta discussió amb la meva parella que em va fer dubtar moltes coses envers a quin nivell estem de la relació. Ja fa un any que ens vam conèixer i durant 6 mesos vam estar mig sortint però ho vam acabar deixant perquè feia coses molt tòxiques i acabava més plorant que rient. Després de la quarentena em va tornar a escriure dient que se n'havia adonat dels errors i que l'havia cagat i vaig decidir donar-li una segona oportunitat perquè vaig valorar que ho hagués reconegut i que estava penedit. Ara ja fa tres mesos que hem tornat de manera més sèria i ahir va ser quan vam discutir fort per primer cop des de llavors pel whatsapp. La discussió era sobre una fantasia sexual que ell tenia i que pel fet de que jo era la seva parella hauria d'estar disposada a fer-ho per ell, ja que l'hauria d'entendre i que a vegades sentia que accedia a moltes coses que després no feia jo, que estava donant més i no notava reciprocitat etc. Llavors, plorant un altre cop com em sentia abans de deixar-ho amb ell, me'n vaig adonar que al cap i a la fi el que m'estava fent era txantatge emocional per fer una cosa que jo no estava segura de fer. Li vaig passar a una amiga meva la conversa i va flipar. Llavors li vaig dir a ell quan es van calmar les coses i em va dir que també ho va notar i que per això em demanava disculpes.
Ell m'ha dit que a vegades han de passar aquestes coses o "roces" per veure que es el que de veritat s'han de canviar coses i que no es tornin a repetir en boca d'ell literal després d'haver discutit i dir-li que jo no voldré estar amb una persona que es comporta així i que haruia de canviar. He arribat a la conclusió que té un pensament tancat i li costa veure coses que fa que són tòxiques a causa segurament de relacions que ha tingut anteriorment que l'havien absorvit i ara per això es comporta així. També sé que té la creença i el pensament de que ningú l'entendrà i que per encaixar necessita adaptar-se i canviar pels altres perquè sinó s'allunyen d'ell. I sé que necessitaria ajuda d'un psicòleg perquè veig que arrossega problemes interns que ell els resol a la seva manera, però no acaba de reconèixer i es nega a anar-hi. Llavors com a parella, què puc fer perquè se n'adoni? El comportmanet que ha anat tenint amb mi estic segura que és fruit de coses errònies que té a dintre. Tampoc sé què fer per la meva part perquè em sento molt confosa i no sé si la discussió m'ho hauria de prendre com un senyal d'alarma per a la proxima ja no deixar-ho passar i tallar, o veure-ho com un obstacle més que hem tingut i aprenentatge per ell en parella.
Laura Centellas Data: 14/12/2020 09:59
Hola!
Primer de tot, les fantasies sexuals, per poder-les portar a terme de manera satisfactòria han de ser desitjades per les persones que en formen part. Sinó poden continuar sent una fantasia i una forma d'excitar-se! Si una persona ha de "cedir" i fer quelcom que no li ve de gust a nivell sexual... la relació acabarà sent desagradable i poc plaent.
Pel que fa a la relació de parella, sembla que ja li has marcat límits, però hauràs de valorar realment si aquesta relació t'aporta més benestar o més malestar. No és responsabilitat teva buscar-li un psicòleg o resoldre-li els seus conflictes. Cada persona ha de ser responsable del dany que fa als altres. Per molt que intentis entedre'l i justificar la seva conducta, hi ha línies vermelles i una és la falta de respecte.
Valora-ho bé, d'acord? Parla-ho amb les teves amistats i familiars, amb el teu entorn i deixa que et puguin cuidar.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
