M’agradaria saber en que consisteix el trastorn de la inestabilitat emocional de tipus impulsiu, ja que penso que una persona adulta propera a mi ho té i en major part només trobo info sobre el trastorn límit de la personalitat (que seria com l’altre tipus d’inestabilitat però no s’ajusta tant a les seves característiques).
Algunes de les coses que li passen son pues canvis d’humor de cop, exageració dels fets, enfadar-se moltíssim per coses sense importància, culpabilitzar a tothom de les seves rallades, frustració, voler tenir la raó, autoestima superbaixa (odia tot el seu aspecte), crear conflictes (sense violència), a vegades no es pren gens bé les bromes, dir que tothom està contra ell (per exemple diu que tota la seva família l’odia, que volen que marxi de casa. És bastant disfuncional la família però crec que son imaginacions seves lu de que el volen fer fora o que no l’estimen, i quan se’li passa aquest enfado tot va com si res).
Un cop passats conflictes doncs es ralla moltíssim, plora i es sent molt culpable, segons ell li agafen de cop i li costa molt controlar encara que varis cops . Quan està bé, tot va bé (és bastant obert i extravertit, té ganes de sortir, fer coses, està animat...) però mai saps quan li pot agafar un canvi d’humor.
Jo no tinc gens d’habilitat per a ajudar-lo, però l’intento escoltar i ho valora però a vegades si intento donar consell doncs la pifio. M’esgota molt mentalment perquè veig que això no acaba i no se com estarem en uns anys, em provoca molta ansietat i tristesa ja de per si veure a gent malament. Jo pateixo d’ansietat generalitzada i no em fa bé una persona així al costat segons varies persones però no m’agradaria gaire allunyar-me encara que algun cop ens ho hem mig plantejat.
Jo i mes gent ho hem passat molt malament per aquests canvis d’humor i tots aquests símptomes que he explicat que té, pensava que els feia expressament (com que crec que era conscient del que feia i de com estava jo) i que era una persona tòxica, però he descobert que pot ser per un trastorn com aquest, ja que pel que m’ha dit aquesta actitud no la fa voluntàriament. Al ser tant impulsiu m’asusta pensar que algun dia passi la barrera de la violència.
De moment està anant a un psicoanalista crec a que el mirin amb proves que li passa, també a més a més pateix de dèficit d’atenció, ansietat i també depressió (pren medicació i varis cops m’ha dit q es vol morir). A part d’això, no va passar una bona infància, bastant immadur és i està molt malament, no té sort en casi tots els àmbits i és impossible dir-li que miri un costat positiu si en tot va malament.
Creieu que pot patir d’inestabilitat emocional impulsiva? I jo que puc fer per no sofrir les conseqüències? No pretenc fer un autodiagnòstic però si saber si el que pateix pot ser un trastorn o és una cosa que fa expressament. Ho passo fatal, abans tenia de tant en tant aquestes rallades, però està anant a pitjor sobretot ara amb la pandèmia i he plorat molt perquè no se que li passa i vull saber si es recuperarà o sempre serà així...
Gràcies
Laura Centellas Data: 29/11/2020 18:55
Hola!
Entenem la teva preocupació però nosaltres, des d'aquí, no podem fer un diagnòstic i menys encara a través d'una tercera persona.
Intentarem ajudar-te en el que sí que podem fer: en el teu benestar.
Si necessites espai, demana'l. Tens tot el dret a allunyar-te d'una persona que et provoca malestar.
Si no et demana consell, no li donis. No està buscant això de tu, segurament. Només vol un espai on poder explicar-se.
Pel que expliques està dins el sistema de salut mental, per tant, està en bones mans. Confia en aquests professionals i trasllada-li a ell aquesta confiança. Recorda que el canvi és un procés lent, sembla que no s'acaba mai i a vegades no es veuen les millores, però amb esforç, ajuda i confiança el podràs veure.
El més important de tot és que et puguis centrar en tu i en el que t'ajuda. Si algun dia no pots assumir el seu malestar, si sents que no tens energia per escoltar-lo, escolta't a tu i respecta't. Tu has de posar els límits per poder-te protegir.
I recorda, la responsabilitat del seu benestar és seva. I la responsabilitat del teu benestar és teva.
Cuida't moltíssim. Nosaltres seguim aquí,
Una abraçada
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
