Logotip de Adolescents.cat
-
-
Any: 2020
Comarca: Baix Camp
Data: 08/11/20 15:57
Manta
Hola, tinc una pregunta. Jo mai he sigut feliç a la vida, vaig començar anant a una psicòloga pq volia fer amics pq no em surten les paraules.. no sé si és timidesa o traume nse. I em van posar al diagnostic ansietat, insomni i desequilibri de la nutrició: ingesta superior a les necessitats. Més endavant vaig demanar el meu diagnòstic a la meva psico i em va dir tlp i tca x afartament i a hores d ara a un altre lloc em van dir psicosis i nse quines coses més. El cas és que vaig anar per la psico x unes coses i resulta que tenia un trastorn mental. El cas és que quan feia poc que anava amb ella, doncs vaig decidir posar-me els dits a la boca per peovocar-me el vòmit. Ho vaig fer ...no recordo pq ho vaig fer, però sí que recordo que vaig pensar. Si faig això ptser em farà més cas. Després, pel mateix motiu, pq volia que em fes cas vaig començar a tallar-me. Jo volia que se n'adonés que patia. Llavors jo feia afartaments i a vegades vomitava i a vegades no. Amb la tonteria vaig està 6 o 7 anys provocant-me el vòmit de tan en tan. Però ja no li deia a la psico pq em feia por que es pensés que ho feia per cridar latenció, o que l'enganyava. Fins que vaig dir. (Bueno ja ho vaig dir varis cops però tornava a vomitar) vaig dir prou, pq és dolent etc. Nse si porto no provocant-me el vòmit mesos o inclús quasi 1 any nse no recordo. Llavors més endavant vaig veure que encara que vomités no servia de res, que la psico, pel mwu gust, no em feia la suficient atemció. I jo ja volia aprimar però tb volia veure més sovimt la meva psico. Així que vaig decidir intentar no menjar. I em vaig aprimar. I la gent em veia més prima però jo no ho veia. Però això va durar poc. Vaig tornar a fer els afartaments durant el dia intemtava menjar lo menys possible i x la nit arrasava... I hi havien alguns cops que vomitava però la majoria no. Després el cap de poc em van ingreaaarr el psiquiàtric pel meu trastorn. I allà vaig tornar a menjar, allà, encara que no era x tca, sinó que hi havia de tot, doncs et vigilaven lo que menjaves i et feien menjar bastant... Total que jo no vaig resistir i m ho menjava, però molt a poc a poc. I em va subtar un comentari d una altre interna que em va dir, estàs molt prima, com és o algo aixins. (Però jo no estava prima, i sempre he wstat més o menys gorda..) però bueno. I després sortinr dwl psiquiàtric m havien canviat la medi i nse si és per això o qu3 però m he engordt moltissim , bueno i per la tarda tinc jna gana impressionant... I em fa sentir malament. D això del psiquiàtric ja fa 4 anys i estic una gorda i diria que unes pastilles que prenc em fan venir molta gana.
Vull que em diguis la teva opinió.. i m agradaria saber si tinc un tca o què. I si pot ser que jo em busqués el tca per "cridar l atenció", bueno esk no crec que tingui un tca però bff nse saps què vull dir?
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 02/12/2020 09:38
Bon dia! Primer de tot, gràcies per comptar amb nosaltres per explicar-nos el que et preocupa! Pel que ens expliques fa molt temps que estàs patint... ets molt valenta reconeixent que hi ha alguna cosa que no està
bé i buscant ajuda per sortir d’aquesta situació! És el primer pas i el més important per a la teva recuperació! Els TCA no tenen una única causa, són moltes situacions que han desencadenat a que la persona pateixi un tca. Amb un escrit no podem saber què és realment el que està passant. El que si que podem veure és que el teu patiment emocional t’ha portat a tenir conductes inadequades amb el menjar, sigui pel fi que sigui. Estàs en un moment de molts canvis, tant físics, mental com emocionals, i és normal que aquests canvis ens afectin en les emocions i en el nostre estat anímic. Tots tenim complexes, aspectes que no ens acaben d’agradar o que ens fan sentir incòmodes, tinguem el cos que tinguem. El més important és que t’acceptis i et valoris tal i com ets!!! Com? Treballant la teva autoestima. Pots començar pensant en quins són els teus
valors, ja que moltes vegades els que ens jutgem som nosaltres mateixos. Et proposo que et posis en contacte amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. Actualment, estem oferint un servei gratuït d’acollides telefòniques. Són trucades on poder explicar tot allò que et preocupa i et fa patir, un espai reservat per poder desfogar-te i explicar aquelles coses que sents que no pots dir a ningú. Una de nosaltres (psicòlogues) t’escoltarem i t’orientarem en què és el millor que pots fer per poder recuperar-te i eliminar aquest patiment. El telèfon és 93 454 91 09. Ets molt valenta acceptant que hi ha alguna cosa que no va del tot bé i demanes ajuda per posar-hi remei, és el primer pas per a deixar aquest malestar endarrere.

Esperem la teva trucada, una forta abraçada!!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Andrea Esquerdo, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a
 
Amb la col·laboració de: