Hols

Em pesa la vida...mai m'ha agradat la meva vida. Sempre que em pregunten com estic o quasi sempre dic que bé. Però no és veritat... Sempre estic mal. No sé pq sóc com sóc.. no m agrada res de mi. Quasi no parlo, no tinc res a dir, no sé què dir. Sempre he sigut com timida però esk vaig arribar a 1r d eso i no deia res i des del 1r dia de la eso em van començar a fer bullying i els 4 anys. També he estat ingressada en un psiquiàtric i no va ser lo millor, però lo pitjor és que hi vull tornar a estar ingressada. No tinc res interessant a la vida... I mai he tingut novio, només vaig estar 3 mesos amb un noi que realment no m agradava i quan ho vam fer em va fer molt mal. Tb em tallo (no molt profund) em prenc medi de més a vegades i un cop em vaig drogar esnifant. Quasi no tinc amics i sento que no ho són de veritat i cadascú té la seva vida menys jo. Vaig amb professionals i em sento l única menys estimada... (Tinc un trastorn mental) i m agafen molt de tan en tan..(les visites em refereixo). Ptser realment no tinc res nse. I tinc 26 i penso que els 30 anys vull tenir si o si bebe i em fa por que no pugui ser mai mare... És que no sé el final m acabaré matant. Per començar ja dic que davant unes amigues meves fingeixo i faig veure que tot va molt bé. I em prenc les pastilles de més pq vull que m ingressin el psiquiàtric
Aquí (al consultori és on més m obro suposo pq ser que els professionals no em coneixen). I tb em passa algo amb el menjar fa molt temps però no sé. Ah i el meu pare em tracta fatal, tan a mi com a me mare i el meu germà tb em tracta mal a mi i jo tracto mal a me mare i tots ens tractem mal a tots.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!