Necessito ajuda urgent

Hola, escric aquí per expressar el que sento últimament (intentaré ser breu i clara). Sempre he tret bastantes bones notes i em considero una estudiant bona i constant però... actualment estic cursant 2n de batxillerat i estic en un moment de la meva vida molt dolent. Ens han imposat el model híbrid i per tant a partir de la setmana que ve farem classes presencials i online; a causa d’això, ens han canviat dates d’examens i tal. Estic molt preocupada perquè ens manen bastanta feina, el nivell és força exigent i també tinc por de no poder seguir bé les classes online (ja que algunes classes normals ja em costen de per si) i de que tot això resulti un caos... farem els examens trimestrals havent fet el model semipresencial i tinc la sensació que no m’hauré preparat tan bé com ho faria anant a classe 100% presencial. També estic bastant preocupada per la selectivitat ja que aquest curs sé de sobres que no serà normal i, per tant, serà bastant més incert i dificultós. Fa bastant de temps que estic deprimida i també és perquè fa 4 mesos que el meu ex em va deixar (i de molt mala manera) i encara no l’he superat; en algun moment del dia encara penso amb ell i en com han canviat les coses cap a pitjor (estava super enamorada i m’havia creat tantes expectatives i il•lusions que la decepció encara va ser i és més forta.., i això fa que sempre m’estigui preguntant: superaré algun dia el meu ex? Tornare a confiar en l’amor? Seré capaç d’enamorar-me de nou...?) Em poso a pensar i a cops arribo a la conclusió de que si no m’hagués posat en el món del batxillerat i no hagués començat fa un any i mig la relació amb el meu ex, ara mateix estaria molt bé anímicament i sentimentalment... Amb tot això del Covid19 també em sento molt limitada i sense poder fer RES de RES (la meva rutina de cada dia es casa-insti/insti-casa) i estic molt angoixada per tota aquesta situació... Porto un any de merda i la majoria de coses que m’han passat són dolentes. Durant el mes de juliol i agost vaig anar al psicòleg (més que res per la ruptura i perquè aquest any ja el vaig començar amb mal peu i amb moltes inseguretats); quan sortia de cada visita em sentia bastant bé però ara que he deixat d’anar-hi sento que he tornat a recaure i em torno a trobar bastant baixa d’ànims (muns pares no es podrien permetre pagar-me un altre cop el psicòleg). Si ara mateix em preguntéssin què si soc feliç, la meva resposta seria un NO rotund; m’han fet molt mal i em sento ferida.
Últimament estic dormint fatal i quan arribo a casa després de l’institut molts cops em poso a plorar. Estic més sensible, tot m’afecta molt i a la mínima ja em cau la llàgrima (com ara mateix). Noto que estic perdent la gana i a les hores del pati fumo “sovint”; fins i tot he notat que per estar menys ansiosa necessito fumar-me un cigarro. Creieu que estic patint una depressió?? Ja no sé que fer, no em vec amb ganes de fer res i no sé com estar millor. Crec que em convindria un canvi d’aires però ara mateix es impossible. No és el primer cop que faig aquesta consulta i si “insisteixo” tant en tornar-la a enviar és perquè realment estic malament; tota la situació actual m’esta esfonsant i no sé que fer per superar-ho. Agrairia que em responguéssiu aquesta consulta de manera conjunta, és a dir, sense separar-la per apartats.
Gràcies i espero que em pugueu contestar el més aviat possible.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!