Diferent

Hola, em dic Jana, tinc 15 anys i vull preguntar què puc fer davant la següent situació:
Jo tinc una bona relació amb la meva família, de vegades ens enfadem, però crec q és normal. El que passa és que sento que soc diferent a ells amb tots els aspectes, si no fos que tinc la mateixa cara que ma mare i que el meu germà, pensaria que soc adoptada. Ja des de petita que les coses que els meus pares m'ensenyaven com per exemple la dansa (els meus pares eren ballarins i a tota la meva família els hi encanta ballar meny a mi), fins als 10 anys, vaig estar practicant ballet, però era un sofriment per mi, tenia amigues, però ho trobava tant avorrit... Els hi vaig dir als meus pares i ho van acceptar i des de llavors faig basquet q m'encanta, ns si els hi agrada però com a mínim venen als partits..., A l'hora de vestir amb ma mare és horrible, tot el que ella me compre ho odio, el meu estil és totalment diferent, i no només al de ma mare, si no q també amb el de la meva germana (1 any menos) i amb el del mes germà (2 anys mes). Les seves bromes tampoc les entenc i em sento una mica exclosa. A ells els encanten les abraçades i a mi doncs... No tant. I ja per últim, quan els hi vaig dir que magradaria estudiar per ser filòsofa o pedagoga casi se desmaien (com a mínim mapoyen) però em sento com diferent... És una etapa o creieu q és més permanent... Jo no vull canviar pq m'agrada com soc, ells crec q m'estimen i jo els estimo però és com si fossa fora de la família.
Perdó per haver-me enrollat tant, gairebé sembla una novel·la 😅 . Merci per l'atenció.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!