Tenia una consulta que fa un temps he descobert uns patrons que no me n'havia adonat fins ara envers les meves amistats que he tingut fins ara, sento unes emocions molt fortes i no sé com les puc gestionar...
Des de petita que vaig conèixer a una noia que es portava molt bé amb tothom i es va fer molt molt amiga d'una de les meves millors amigues, fins hi tot es feia amiga de les persones que a mi no em queien bé i per mi eren "difícils" de relacionar-me, admirava la seva capacitat de fer-se amb tothom, i com que jo amb ella m'hi feia bé però tampoc teniem una relació molt íntima d'amistat em molestava que amb la meva amiga i moltes altres persones sí i jo no, sabia que sentia molts gelos i ràbia i m'ho vaig acabar guardant a dintre fins que quan ja ens vam fer més grans ja no l'he vist més. Després amb una de les meves millors amigues que sé que la seva personalitat és tímida i que també li costa demanar les coses, durant un temps també quedava amb una altra amiga meva sense dir-me res al respecte tot i formar del mateix grup d'amigues, sabia que estava en tot el seu dret quedar amb ella i obviament ho respectava però una altra part de mi sentia rabia que no em tingués en compte, però després es va solucionar perquè ens vam tornar a ajuntar.
Recentment aquests gelos s'han anat traslladant a persones del meu entorn suposo per por a que em quedi sense amistats o no em senti estimada, tot i que realment mai he tingut problemes a l'hora de fer amics perquè soc una persona molt oberta i tinc diversos grups d'amics, però em dona moltíssima inseguretat el fet de saber que unes persones queden o tenen coses entre elles entre sí tot i sabent reacionalment que estan en el seu dret, emocionalment no ho sento igual i sento que m'afecta molt si dos amics meus queden sense mi o pensar el fet que poden tenir molta mes complicitat que amb mi. Es com que llavors em veig amb la obligació o necessitat d'estar a tot arreu cada cop que algú queda o que necessito ser present allà per enterar-me de tot el que passa i no em perdi res.
Sóc conscient del que sento però no puc evitar sentir-ho i em costa molt gestionar-ho perquè em rallo moltíssim, llavors necessito saber:
- Com puc gestionar aquests "gelos" i fer-los desaparèixer? Porto temps seguint el consell de mirar de no pensar-hi d'altra gent no ajuda gaire :(
- Creieu que necessitaria teràpia? Noto com la meva ment quan sent aquestes emocions que em distorsiona la realitat i em fa veure els amics que tinc com a competència o com una amenaça tot i sabent en el fons que no és així, és bastant frustant i m'avergonyeixo molt del que arribo a pensar i no sé què fer
Moltes gràcies!
Laura Centellas Data: 04/11/2020 11:08
Hola!
La necessitat de sentir-se part d'un grup és completament natural com a mamífers que som. Som éssers socials i necessitem que el grup ens accepti.
És per això que, a vegades, podem tenir por a sentir-nos exclosos del grup i a pensar que no som prou importants per les altres persones. Aquí és on hem de parar el pensament i reflexionar si és una realitat o si és una por. Analitza els fets i, sobretot, la relació que tens amb cada persona. Veuràs que tu també tens relacions de diferent intensitat i qualitat amb diferents persones.
Aquesta idea de "la millor amiga" és una idea molt tòxica, que no ens deixa teixir amistats amb altres persones i ens obliga a centrar-ho tot en una sola. I això... és molt difícil! Podem tenir amistats que ens fan riure, amistats amb qui sortir de festa, amistats per compartir coses més íntimes, amistats per treballar....
Escolta't una mica més i deixa de mirar als altres. És un entrenament, però mica en mica veuràs que et fa sentir millor ;)
Una abraçada
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
