Situació actual....

Hola! Primer de tot gràcies per la feina que feu:)
Soc una noia i us vull explicar una mica com em sento últimament.
Estic cursant 2n de batxillerat i sempre he sigut bona estudiant i he tret notes bastant altes i bones, però aquest curs (els examens i treballs que he fet fins ara) estic treient notes que són baixes per mi. Ho porto tot el dia, SEMPRE faig la feina que manen, em faig resums i estudio moltíssim per un examen (a més tinc molt bona memoria), a classe generalment estic atenta i el meu comportament és bo. Però quan m’entreguen un examen vec que no passo ni del 6,5... i és molt frustrant perquè hi dedico molt esfors per res.. ja sé que és 2n de bat i exigeixen bastant però he notat que les meves notes en general estant baixant i això em crea un sentiment d’angoixa i de voler deixar-ho.. no sé que fer.
També hi ha un tema que m’esta torturant bastant últimament: el meu ex (el qual portavem un any) em va deixar a principis d’estiu i de molt mala manera (i per telèfon). Des d’aquell dia no he rebut NI un missatge seu i ara que ens veiem cada dia a l’institut, tampoc s’ha preocupat un mínim de com estic; és més, quan em veu m’evita. Tinc un sentiment d’agustia i ràbia perquè ho he passat molt molt malament per ell, i encara no l’he superat del tot. I últimament he estat pensant i he arribat a la conclusió d’agafar un dia i plantar-me davant seu i dir-li el que sento (de bona manera) perquè se’n dongui compte de com ha fet les coses (que penso que en el fons ho sap i per això m’evita, perquè és un cobard i té por de la meva reacció si em diu algo). En definitiva, vull dir-li tot el que em surti perquè reconeixi de la manera que ha actuat i en ves de ser un orgullós i un cobard, em demani perdó. Estic bastant segura de que si faig això em sentiré bastant millor perquè em desfogaré, però hi ha gent que em diu que millor que no ho faci i no entenc el per què.. que em recomanarieu? (tal i com he dit, la meva sensació ara mateix és que li he de treure tot el que tinc a dins i fer-li veure que jo almenys no soc una persona cobarda i dono la cara).
Després hi ha un altre tema que m’angoixa una mica.. la covid19. Últimament han augmentat moltíssim els casos a tot arreu i ja han aplicat un altre cop l’estat d’alarma, han posat noves mesures, etc. Jo segueixo les mesures: quedar amb el grup estable (màxim 6 persones), mascareta... però tot i així estic una mica preocupada per si algú de la meva família (el meu pare o la meva mare) agafa el covid i se’ls hi compliqui fins al punt que hagin d’ingressar en estat greu a l’hospital.. A més, em sento com limitada, és a dir, casi que no puc fer res, cada dia és el mateix, no puc anar enlloc (a causa de les mesures..). Només estic a l’espera d’aver quan passa tot aquesta m*rda i poder fer vida normal...
Porto un any horrible i m’esta anant tot fatal. De veritat, sembla que estigui amargada completament. Em trobo en un pou d’angoixa, pessimisme i tristesa el qual no puc sortir-ne. He arribat fins al punt de voler que em confinin a casa uns dies per tal de no anar tant estressada i agobiada amb la feina d’insti.
Només tinc al cap anar a la uni l’any que ve, fer noves amistats, cambiar d’aires (que és el que crec que necessito realment), “comensar de 0”... però el fet de saber que encara em queda molt em provoca que no tingui ganes de fer res i m’acabi avorrint de tot.
Ja no sé com actuar, que fer ni res. Necessito un canvi bastant radical a la meva vida però sé que ara mateix això és impossible...

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!