Hola!
Gràcies per escriure'ns i ser tan honesta amb els teus sentiments.
Pel que fa al teu dol per l'avi, és natural que encara et sentis així... a vegades necessitem molt de temps per aprendre a viure sense aquella persona.
Si sents que no et vas poder acomiadar, et recomanem que li escriguis una carta de comiat, explicant com et sents i com l'estimes. Després ves a un lloc especial (per vosaltres o només per tu) i allà pensa en ell. Si et ve de gust pots llegir la carta en veu alta, pots deixar-la allà i enterrar-la, pots posar-te alguna cançó que et recordi a ell.... és important que intentis fer una mica de comiat simbòlic. Sovint ho necessitem per anar tancant ferides. Pren-te el teu temps i fes-ho quan et sentis preparada.
Pel que fa a les ganes de conèixer una altra persona, el més rellevant és que siguis tu mateixa (no has de fer res per "agradar" als altres) però sí que és important que notin que tens ganes d'obrir-te a la gent i conèixer-la. El primer pas és mostrar-te oberta i disponible a ampliar el teu cercle de coneguts (apuntar-te a alguna extraescolar, quedar amb la colla d'algun amic/ga teva, ...). Coneix persones diferents, interessa't per elles i analitza quines característiques t'atrauen i quines no. I potser, mica en mica, trobaràs alguna persona interessant...
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
