Bon diaaa!
Primer de tot moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos el que et preocupaa! Ens comentes que no et sents a gust amb el teu cos, que veus que les teves companyes tenen cossos i cares molt bonics i tu no. També, dius que vas patir anorèxia i que ara et fa por recaure. I, sents que estàs una mica perduda perquè no els hi pots explicar als teus pares que ja ho van passar malament l’altre vegada.
Se que és inevitable que et comparis amb els teus companys/es, tots ho fem, ens comparem constantment. Però, moltes vegades ens fa sentir malament i fa que tinguem més inseguretats perquè ens veiem diferents i ho interpretem pensant que som pitjor. Hem d’aprendre a fer comparacions saludables que ens facin sentir bé i que ens facin millorar. Com ho fem? La millor manera és comparar-se amb un mateix. Fixar-te amb TU fa unes setmanes o un any i pensar què has millorat i que t’agradaria seguir millorant.
T’agraeixo que ens ho hagis pogut explicar a nosaltres. Pensa, que tot el treball que vas fer l’altre vegada per sortir de l’anorèxia és un aprenentatge que tindràs tota la vida. Així, que ja tens una gran part del camí feta. Entenc que et faci por recaure, però almenys ja has posat en marxa les teves eines per detectar-ho a temps i demanar ajuda. Comentes que no ho pots explicar als teus pares perquè ho van passar molt malament. Però, et recordo que la millor manera és fer equip. Pensa que tu no has escollit aquesta situació, NO és culpa teva ni de ningú. I, que encara que no els i expliquis la dificultat o el problema seguirà allà. Encara que el camí l’has de fer tu, no tens perquè fer-lo sola. A més, aquesta vegada ja coneixeu més de què es tracta i esteu més preparats per fer-li front.
Entenc que si vas patir anorèxia, vas estar en tractament. Així, que et recomano que puguis parlar-ho amb els teus pares abans que la cosa vagi a més i que junts pugueu ficar-vos en contacte amb el psicòleg que et portava la vegada anterior. Perquè així potser pots evitar recaure.
De totes maneres, ja que ens has demanat ajuda i si necessites parlar-ne més, et proposo que et posis en contacte amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. Actualment, estem oferint un servei gratuït d’acollides telefòniques. Són trucades on poder explicar tot allò que et preocupa i et fa patir, un espai reservat per poder desfogar-te i explicar aquelles coses que sents que no pots dir a ningú. Una de nosaltres (psicòlogues) t’escoltarem. El telèfon és 93 454 91 09.
Esperem la teva trucada, una forta abraçada!!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de
Judit Àvila, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!