Bon dia guapaa! Primer de tot moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos el que et preocupaa!Comentes que al Setembre de l’any passat et van diagnosticar anorexia i que ha estat un camí llarg i molt difcícil. I, tens la sensació que enlloc d’anar a millor has anat a pitjor. 

És normal que estiguis agotada, i que no vegis el final de tot plegat. Però, crec que si ens has consultat és perquè no t’has rendit, perquè vols seguir lluitant encara que no saps com. Com ja sabràs superar un TCA és llarg i complicat. Però, t’animo a que fagis equip amb la teva família i amb els professionals que et porten. Pensa que el camí l’has de fer tu, però no estàs sola. Segurament les perones del teu entorn estan al teu costat desitjant ajudar-te. Però, t’has de deixar ajudar. Ja que m’ho has explicat a mi, t’animo a que expliquis a la teva família i als professionals com et sents. Si no ho pots fe amb paraules o cara a cara, potser els hi potsescriure com has fet amb mi. Ells podràn donar-te pautes i ajudar-te, però només ho podràn fer si ho saben. Ells no estan dins del teu cap. 

Comentes que la primera vegada et van detectar ansietat, i més tard depressió greu. Normalment, els TCA solen anar acompanyats d’aquesta simptomatologia. Et dono 4 pautes que et poden servir per gestionar l’asietat aquests dies. No et frustris, seguament no et funcionaran a la pimera, es tracta d’anar practicant:

- Fes activitats que t’ajudin a distreure: quan patim ansietat és important trebar les estratègies que ens van bé per treure l’atenció del que ens està passant i traspassar-la o enfocar-la en l’eterior (proba de llegir, escoltar música, ballar, mirar la TV, ...). 

- No lluitis contra l’ansietat: l’ansietat és més intensa quan intenten desfer-nos’en. Quan assumeixes que tens ansietat i et cncentres en tolerar-la i aprendre a conviure es fa més fàcil.

- Intenta plantejar-te objetivos realistas: a vegades som nosaltres els que sense donar-nos compte ens pressionem i ens fiquem metes que son quasi impossibles de complir. Intenta anar al dia a dia, redueix el ritme. No passa res si avui no ho pots fer tot.

- Expresar com et sents i què t’està passant fa que la intensitat de les emocions més incòmodes o desagradables disminueixi. 

De totes maneres, ja que ens has demanat ajuda i si necessites parlar-ne més, et proposo que et posis en contacte amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. Actualment, estem oferint un servei gratuït d’acollides telefòniques. Són trucades on poder explicar tot allò que et preocupa i et fa patir, un espai reservat per poder desfogar-te i explicar aquelles coses que sents que no pots dir a ningú. Una de nosaltres (psicòlogues) t’escoltarem i si cal et podem donar alguna pauta per poder portar tot això de la millor manera. El telèfon és 93 454 91 09. 

Esperem la teva trucada, una forta abraçada!!