Hola bonica,
Gràcies per escriure'ns i compartir les teves experiències.
Pel que fa a les "paranoies", no es tracta exactament de paranoies perquè vosaltres sabeu que no és real. De fet, el nostre cervell ho fabrica quan sent que hi pot haver un perill. El nostre cervell intenta anticipar-se a les situacions complicades per poder tenir les solucions preparades. Generalment, si mirem moltes pel·lícules de por o d'ensurt, és més fàcil que apareguin aquests pensaments. Però recorda, són pensaments PROTECTORS. Ens ajuden a estar alerta ;)
Pel que fa a les teves autolesions, sabem que no són per cridar l'atenció. És la manera que has trobat per alleujar el teu malestar. És important que ho puguis parlar amb la teva psicòloga per trobar alternatives que t'ajudin a estar millor sense haver-te de lesionar (ni que sigui de manera lleu). Explica-li i confia en ella. Des de la psicologia no podem ajudar-vos si no hi ha confiança i sinceritat. Potser aquestes ganes de lesionar-te pot ser un avís per tu mateixa que estàs en un moment crític... ;)
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
