Hola! Primer de tot gràcies per la feina que feu!
Bueno, soc una noia que actualment està cursant 2n de batxillerat i només porto un mes i poc i estic notant moltíssim el canvi de 1r a 2n; ens manen bastanta feina i hi ha dies que no dono l’abast de tot. Els profes es pentinen els temes amb una setmana i el nivell d’exigència es forsa alt. El més trist i frustrant de tot es que em passo TOTS els caps de setmana tancada a casa fent feina matí i tarda... i aquest fet m’agobia bastant perquè si ara que es el comensament estic així, no em vull imaginar a mig curs. A més, un dels professors que tenim ens puteja i es un cabr*n amb les notes i tinc por de que aixo em faci baixar la mitja; bé, en veritat tinc por de baixar el rendiment escolar encara que m’hi esforsi molt i no poder entrar a la carrera que vull fer l’any que ve. Estic com desmotivada perquè només tinc penso en fer ja la selectivitat, anar a estudiar fora, coneixer noves amistats, etc. I tot això també és per una raó en concret:
El meu ex em va deixar a principis d’estiu (portavem un any i poc) i durant tot l’estiu no el vaig veure gens (contacte 0). Però ara que ha comensat el curs el vec cada dia (només ens creuem i tal) i em fa moltíssim mal veure’l. Es més, crec que estava millor a finals d’estiu que ara (encara que hagi passat més temps). El que em fa més ràbia es que va ser un gran cobard quan em va deixar: em va aixecar la veu i a més em va deixar per telefon, no va voler quedar. Des del dia que em va deixar, no he rebut NI un simple missatge seu dient “ei, com estàs?” I ara que ha comensat l’insti també ha tingut la oportunitat de preocupar-se un mínim per mi i tampoc ho ha fet, es mes, quan em veu intenta evitar-me (ja sigui abaixant el cap, canviar-se de costat, etc). Em fa molt mal i m’enrabia que es comporti d’aquesta manera com si per ell fos una p*ta merda... no hi ha dret que em faci això perquè ja han passat casi 4 mesos des de que ja no estem i encara ho passo “malament” per ell. Es la persona de la qual he estat més enamorada i veure aquest comportament a l’insti (com si fóssim dos desconeguts) em fereix molt; a més, no m’ho hagués esperat mai d’ell perquè amb la seva primera novia, quan la va deixar, despres li preguntava que com estava etc etc.. i a mi ni una p*ta paraula... durant l’estiu vaig estar rebent ajuda d’un psicoleg i semblava que millorava però ara amb la tornada a la rutina aquest aspecte (lo de la relació) sembla que em torni a invair.. no se que ho deu fer, suposo que també influeix el curs escolar, el covid19 i les limitacions.. no sé, però em donen ganes d’abandonar-ho tot.
A més últimament sento que tinc la necessitat o m’agradaria tenir parella i estimar a algú, dedicar-li la meva atenció i ell la seva.. etc. Però se que es molt aviat i tambe tinc la constant sensacio de que mai trobare una persona que m’agradi mes que la meva ex parella.. i també tinc la sensacio de que sempre estare aixi amb aquests sentiments i aquesta angoixa cap al meu ex..
És a dir, tinc ganes de tenir una relacio etc però tinc por de que em tornin a fer molt mal i apart d’això, tinc els sentiments contradictoris que he esmentat fa un moment.. últimament noto que estic bastant de baixón, estic a classe i estic forsa be (ric amb els companys etc) però es arribar a casa i em canvia l’estat d’anim radicalment (he estat pensant i podria ser perquè abans d’agafar l’autobus cap a casa em creuo el meu ex i passa la situacio que he descrit) pero no se...
es com tot un bucle del qual em trobo mooolt limitada i no puc sortir-ne..
Laura Centellas Data: 20/10/2020 09:12
Hola!
Gràcies per escriure'ns!
A veure, anem a pams amb la teva consulta. Tinc la sensació que el teu estat d'ànim tenyeix els teus pensaments i la teva mirada sobre el món.
Pel que fa als estudis, ara és important que et centris en el dia a dia. Planifica't i fes-te un horari (que inclogui estones de feina i també estones de descans o esbarjo). Intenta també apartar tots els distractors durant aquella estona (per ex. el mòbil). Si sents que en alguna assignatura t'estàs perdent, no dubtis en demanar una tutoria al professorat, veuràs que et donaran resposta ;) La selectivitat ja vindrà més endavant. De moment centra't en el primer trimestre, val?
Pel que fa a la teva exparella, primer de tot, és natural que ara que el veus més sovint, s'activin pensaments, records i emocions. Forma part del procés. Sense contacte és més fàcil oblidar algú. Per tant, procura (en la mesura que puguis) continuar amb l'estratègia d'evitar-lo.
Per altra banda, no esperis res d'ell. No podem obligar als altres a actuar d'una manera concreta. Si ell prefereix no tenir cap tipus de contacte, ho has de respectar. No esperis que et vingui a demanar com estàs, perquè és una manera de continuar enganxada a la relació...
I per últim, ens parles de la necessitat d'estimar algú, de donar amor. I la meva pregunta és: i si aprofites tot aquest amor que tens per estimar-te a tu? Què faries si una teva amiga estigués en la teva situació? Per què no intentes fer el mateix amb tu mateixa? Dedica't estones de diversió, estones de contacte amb altres persones, lectura, dibuix, ball,... qualsevol cosa que et connecti amb la vida i la part agradable de viure. Sigues amable amb tu mateixa. Estima't.
Des de dins podràs tornar a mirar cap enfora ;)
Una abraçada!
Nosaltres seguim aquí
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
