Consultori - Autoestima i imatge corporal: Es normal o es un problema?

-
Any: 2001
Comarca: Barcelonès
Data: 06/09/20 00:24

Es normal o es un problema?

Faig dansa des de que tenia 4 anys i en aquest món m’han deixat ben clar que si vull dedicar-me haig d’estar molt prima. El cas es que a arrel d’aixo he anat creixent obsessionant-me amb el meu cos, el pes i el que menjo. Pero com es algo que he fet des de sempre ho trobo normal. Va a epoques. Hi ha dies que estic moltes hores fent esport, dies que no menjaria res, en algun moment m’he provocat el vomit, hi ha dies que menjo molt... aquests ultims mesos he estat fent algo que no havia fet mai, m’he mesurat la cintura les cuixes etc i m’ho he apuntat per veure si el numero baixa o no. Peso uns 54 kilos i desitjaria arribar als 40 i pico, pero em costa una barbaritat baixar de pes.
El cas es que jo no se si tot aixo realment es un problema. Se que la gent del meu voltant no ho fa, pero jo no sento que estigui malalta. Hi ha mesos que perdo la regla o estic amb nausees o ansietat tot el dia pero no se si te alguna cosa a veure.
Que n’opineu?
Gracies!

Laura Centellas
Data: 08/09/2020 12:12

Hola bonica! Primer de tot, gràcies per comptar amb nosaltres!

Com bé dius, l’obsessió i la preocupació pel cos prim ho has vist i ho has fet durant anys i per a tu són conductes normals. Ens alegrem que et plantegis si realment són normals o ho veus tu així, perquè aquestes conductes no són saludables i com bé dius, la gent del teu voltant no ho fa. La dansa és un esport que es centra molt en el físic i creua una mica la línia d’allò esportiu i d’allò que no és saludable... Pel que ens comentes, hi ha conductes que no són gens saludables, provocar el vòmit, algun dia sense menjar res, fer més hores d’esport de les que hauries... tot això te conseqüències negatives en el nostre cos i en la nostra ment. La pèrdua de regla és un símptoma de que alguna cosa no està anant del tot bé, el cos estalvia la regla per estalviar energia i poder “funcionar bé”.

Amb tot això, opinem que hauries d’adreçar-te a algun professional, al teu pediatre, al teu metge de capçalera per a que valoressin aquesta situació i aquestes conductes que ens comentes. Amb un missatge no podem saber si és o no un inici de trastorn, però el que si que podem veure, és que el que estàs fent no és del tot saludable i necessites frenar-ho... Si vols, ens pots o podeu trucar des de casa, a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia 934549109, per parlar del que et preocupa i animar-te a buscar ajuda.

Una abraçada bonica!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Andrea Esquerdo, psicòloga experta en alimentació.

Moltes gràcies per la teva consulta!

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.