Hola!
A vegades ens imaginem que la vida dels altres és molt millor, que ho tenen tot, i això ens fa sentir que nosaltres no tenim res.
Potser estàs vivint una època en què estàs analitzant les amistats i potser algunes t'han decebut. No sé si estàs estudiant o treballant, però generalment, una vegada s'arriba a l'edat "adulta" és possible que trobis afinitats amb les persones que estan diàriament amb tu. Durant la infantesa i adolescència sembla que les amistats només poden venir de l'escola i que ho seran per sempre, però sovint no és així. Sovint les millors amistats apareixen en situacions insospitades.
Ara et demanaré que et centris en tu: què et ve de gust fer? què et ve de gust practicar o perfeccionar? Quines aficions tens? o quines aficions vols provar?
Quan posem el focus en nosaltres i en fer coses que ens agraden, és més probable que veiem el món d'una manera més amable.
Posa't a tu per davant de tot i fes allò que estàs desitjant ;)
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
