Hola,
Veureu, ja he escrit en anteriors ocasions. Tinc anorèxia des de finals de 2n de la Eso. Medeixo 160cm i peso 41kg, és un pes baix, i en sóc conscient, però cada cop que puja una mica el número de la bàscula no sóc capaç d’acceptar-ho i sempre acabo baixant un altre cop. Sempre sóc capaç de baixar però no de pujar. He intentat dir-ho moltes vegades però no en sóc capaç, ni em vec capaç.
Aquest estiu, doncs ja que estava aprimant, els pares se’n van donar compte i volien que em peses. No obstant, em vaig negar a pesar-me, simplement passava de llarg i llavors m’anaven dient que si seguia aprimant em portarien al metge però la cosa ha quedat parada, és a dir, no m’han dit res més.
Ara, en quant al pes, ja fa un mes que no baixo de pes, però tampoc em preocupa, ja que ja estic baixa. Però ara, amb els nervis de tot el curs doncs com que també estic quedant amb gent i anant a berenar doncs estic menjant de més, i sé que quan comenci al institut doncs deixaré de menjar i m’aprimaré.
La cosa és que, a finals d’any m’han d’operar del genoll, osigui ja em fet tots els papers i tot i llavors la data dependrà del coronavirus i tal. Encara m’han de fer totes les probes preoperatòries i tot, lo qual implica anar a l’anestesista i tal. Tinc 17 anys complerts fa poc, per tant m’operen a l’hospital de nens de bcn.
Llavors, tindria unes preguntes que no se segur si em podríeu ajudar.
- Com que sóc menor d’edat, l’anestesista em pesarà?
- En cas que no em peses, que passaria si dic que peso més del que peso amb l’anestesia?
- També tinc por de que els metges, ja que hauré d’estar ingressada un par de dies, doncs pel meu comportament se’n donin compte de l’anorèxia. Ja sé que no em direu i ho entenc perfectament perquè va en contra de la meva salut que no fer per a que no s’enterin. També en una part tinc ganes de curar-me i de que s’enterin, si s’enteren els metges serà molt més fàcil que si ho faig per les males amb els pares. Llavors, com podria fer que els metges se’n donessin compte?
Porto molts anys en això i ja estic cansada, vull menjar un croissant o menjar una bossa de cheetos i estar feliç, sense preocupar-me de quan pujarà ni sense veure’m més gorda del que realment estic.
Necessito una mica d’ajuda, també us he de dir que vaig trucar un dia al ACAB i em va resultar molt complicat parlar, és a dir, jo em pensava que no em costava molt dir el que sentia, però em vaig donar compte de que darrera la pantalla és molt fàcil, però de boca amb boca em va resultar super complicat i incòmode. Em van dir que ho havia de dir als pares el més aviat possible, però no n’he estat capaç. Així que aquesta opció doncs em va resultar impossible ja que sóc introvertida.
Moltes gràcies per avançat.
Laura Centellas Data: 08/09/2020 12:11
Hola bonica! Primer de tot, gràcies per comptar amb nosaltres!
Pel que comentes de l’operació, nosaltres som psicòlogues, no tenim coneixements sobre el que ens preguntes, els professionals que t’operen sabran quines mesures prendre en funció del teu pes, edat, etc. El que si que et recomanem és que siguis sincera amb el teu pes, i no diguis ni més ni menys, perquè en funció del teu pes et donaran la dosis d’anestèsia que necessitis.
D’altra banda, pel que comentes de la relació amb el menjar, la millor solució és adreçant-te a un professional. Aquesta ambivalència que tu mateixes comentes, és normal, de vegades vols ajuda professional per a solucionar aquesta situació i de vegades no vols sentir a parlar d’ajuda. Et recomanem que ho parlis a casa, veig que ja t’ho hem dit alguna vegada i sabem que es complicat fer-ho, però els pares volen el bé i el millor per a nosaltres, pel que si pots obrir-te amb ells i parlar del que et preocupa, no et jutjaran sinó tot el contrari, posaran tota la seva energia en buscar la millor ajuda per a tu per a que et recuperis i puguis estar feliç després de prendre un croissant o uns cheetos. Parlar del que ens preocupa, d’alguna manera ens treu una mica el pes de sobre. T’animem a que ho parlis a casa i així, pugueu buscar ajuda professional per a recuperar-te! El primer pas ja l’has donat, reconèixer el problema i escriure’ns, ara anem pel segon!
Et recordo el telèfon de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia: 934549109.
Una abraçada bonica!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Andrea Esquerdo, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
