Any 2020

Estic desesperada, aquest any esta sent una gran m*erda. Primer vaig tenir problemes amb la meva parella, després el confinament i quan semblava que la cosa tornés a estar bé, va recaure un altre cop. No puc fer vida normal, la meva parella em va deixar fa una setmana i la trobo moltíssim a faltar ( es més, no me la trec del cap), i amb les meves amigues no puc quedar sempre que vull (perquè jo visc en un altre poble). Últimament no estic bé psicologicament i fins i tot estic rebent ajuda d’un professional. És a dir, estic “bé” dins del que cap però també tinc moltes recaigudes (ensec em poso molt trista i amb ganes de plorar). Crec que tot és a causa de la ruptura però no és normal que per exemple un dia pel mati estigui molt bé i de sobte em canvii totalment l’estat d’ànim i estigui malament. No sé que em passa però és com que el temps (sobretot aquest estiu) m’està passant lentíssim i no hi ha res que em motivi especialment (intento fer coses amb els pares, quedar amb les amigues els dies que puc, fer coses jo sola...) però tot i així m’avorreixo... Necessito canviar de rutina (anar a la universitat i tal i coneixer gent nova) però em desespero molt quan penso que encara he de comensar 2n de batxillerat. No m’agrada el moment el qual estic passant perquè tinc com una barreja de sentiments (per exemple, quan estic amb les amigues estic bé però de sobte em ve al cap la meva parella i em poso malament, quan vec fotos o parelles pel carrer rabio per dins.. després torno a estar rient i ensec trista). Estic intentant seguir tots els consells que he rebut però se’m està fent molt difícil gestionar aquesta angoixa i aquests sentiments. Aquest problema ja em venia de feia mesos però ara ho vec més negre. Fins i tot hi ha vegades que penso que tinc un trastorn (com bipolar o algo així). Ja no sé que fer per estar 100% bé i no sentir aquesta muntanya russa inestable.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!