incompatibilitat sexual

Hola adolescentss,
La meva parella i jo ens estimem, ens atraiem, som molt diferents en quant a personalitat però ens entenem encara que de tant en tant podem tenir les nostres mini baralles per tontades. Portem molt de temps junts i el sexe es algo que sempre ha anat coix.
Es la meva primera parella i ell ja ha tingut algunes i el que ens passa al llit es que tenim gustos molt diferents; jo no vull ni puc gemir pel tema de si algu ens escolta i a ell li posaría molt, a ell li agrada fer-ho per la nit i a mi pel matí, no li agrada com li faig el sexe oral ni com el masturbo, a ell li molaria fer sexe en públic i a mi m'aterra per si ens pillen (voldria pro no em vull arriesgar), hi ha una posició que m'agrada perquè sento molt plaer pero ell no sent res i perd la erecció, i en canvi a ell li encanta una altra posició que jo no sento gaire pero igualment la fem, a vegades em fa mal allà baix al començar a fer-ho per molta lubricació que tingui tal, etc.
En comú tenim poc (ens molaria disfressar pero poc mes) pero si no sentim gaire plaer ambos es difícil qe ens agradi. Ara mirem porno per excitarnos junts i va bastant be pero es nota que s'excita molt mes mirant allò qe amb mi, amb el porno ens costa menys arribar al orgasme pero tant ell com jo pensem que no és gaire correcte utilitzar-ho mentre es te sexe.
No tenim mala comunicació parlem obertament del que ens agrada. Jo no tallaria am ell per aquest tema perquè l'estimo pero em fa estar bastant malament veure q els dos disfrutem poc i sé que per ell es imporant. Molts cops em diu q vol estar sempre amb mi, que soc molt atractiva i aquestes coses però no sé fins quin punt és cert. No entenc com encara així vol follar amb mi molts cops al dia quan estem junts si no sent res plaer amb mi, jo ja no se si ho fa per fer o de veritat vol, pero si sol anar molt calent i es masturba bastant... M'agradaria poder millorar i cada cop em deprimeix mes no saber com excitar-lo ja que de normal es diu que els nois és més fàcil. Em sento lletja, malament amb mi i de normal tinc poques ganes de excitar-me quan estic sola, i no paro de pensar qe follo fatal i que està amb mi per pena. Em fa molta por que acabem tallant per aquest tema ja q es conscient d'aquesta incompatibilitat, i tampoc vull que m'enganyi am una altre per a q el satisfaci perquè no paro de pensar que ho farà o ho ha fet (no li he dit q ho penso). A vegades també penso que s'enfada sovint per coses simples per a que el deixi. Tampoc podem anar a un sexòleg pel tema diners i aquest tema no el parlo amb ningú estic neguitosa i estic desesperada per a que s'arregli.
Sabeu alguna solució per a que no solucionar aquesta incompatibilitat?
Moltes gracies

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Helena Angel, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!