Hola, soc una noia de gairebé 18 anys i fa pocs mesos vaig començar una relació de parella amb un noi més gran que jo. Ara mateix estic molt capficada en la selectivitat i puc arribar a ser una mica caòtica amb els estudis, però intento gestionar el temps com puc. El problema és que mai he estat en una relació amorosa, i amb el tema de la selectivitat, m'és una mica complicat donar tota l'atenció que mereix i sol·licita a la meva parella. Es queixa sovint, però després li recordo que m'és difícil portar tot això plegat sense experiència ni res. Seguidament, ell em diu de no parlar-ne més sobre el tema perquè ens pot distanciar i fer mal... No ho entenc. Ell representa que entén que he d'estar pels estudis, però alhora comença a reclamar molta atenció i mostres d'amor. Puc comprendre que al estar en una relació amorosa, vulgui que ens donem atenció i afecte, però ja no sé com fer-ho... Ahir a la nit em va dir que bueno, entén la meva situació i que em centri en els estudis, però que m'estava deixant "passar algunes coses"... Què he de fer? Em sento super impotent, enfadada i trista; sempre és repeteix la mateixa història. Estic farta d'haver de deixar el tema de costat i no afrontar-lo. Al dia següent he d'estar com si no hagués passat res perquè sinó comencen més mals rotllos i ell vol que estiguem bé... Ja m'he plantejat molts cops dir-li de deixar la relació fins acabar la selectivitat, però és deprimiria molt; ho va passar malament amb la seva ex i ell és així...
Moltes gràcies per l'atenció! Alguna recomanació?
Laura Centellas Data: 08/06/2020 11:22
Hola!
En una relació de parella, hi ha d'haver atenció i cura cap a l'altra de forma recíproca. Tot i així, en una situació excepcional, com la preparació de la selectivitat, la parella ha de saber trobar el seu lloc per cuidar-te i ajudar-te a estudiar. Per facilitar-te que tu puguis assolir els teus objectius.
Si la teva parella et complica els estudis, et fa sentir malament per dedicar temps a estudiar.... potser no t'està cuidant com hauria, no creus?
Per més gran que sigui, o per més "experiència" que tingui, cada relació es construeix amb les dues persones i cal buscar l'equilibri entre les necessitats de les dues persones. Deixa clar el teu objectiu i demana-li el que necessites d'ell, ja que aquesta "pressió" no t'està ajudant gens.
A veure si ho pot entendre... si no ho entén, també t'estarà donant un missatge de com pot ser la relació més endavant...
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
