Hola, mira, no sé molt bé ni perquè estic preguntant això, perquè tot és x culpa de 3res persones q mhan liat el cap.
Explico, desde 3r de ESO, que el meu millor amic hem posa, i donsc ara fa poc , en qurentena(fase 1), hem va dir de dormir a casa seva, en teoria tenia casa sola, però al final va resultar q estava tota la familia sencera: pares i germans.
En definitiva a la hora de anar a dormir... van passar un seguit de coses i sem va llençar, no vaig pensar en tota la familia dormint en aquell moment i donsc li vaig seguir... a tot aixo se li suma... que el seu germa besso , que es amic nostre tambe estava dormint a la llitera de dalt (nos stavem abaix) jo crec q no ho sap ... total, en aquell moment no era extrany era com si estiguessim sols i ens vem liar, pero ara a la hora de dirho a la penya i tal tothom flipa molt amb lo del germa a dalt ns q... o lo de la familia a casa....
Es tan raro com diuen? Es que a mi no mho va semblar en el moment... nomes vaig pensar en la meva felicitat i les ganes q ens teniem en el moment... Estic tan boja? És que les meves amigues no tenen gaire experiencia en aquest tema, i no ho tenen normalitzat i han fet un drama de tot en general, el q mha sobtat és que un amic meu q ho té més normalitzat tmb mho hagi dit ns... he arribat a dubtar de si vaig fer bé, i no crec q sigui x tant, com x jo arribar a rallarme tant, sense tenir en conte q les meves amigues en lloc de alegrarse sembla q tinguin ganes de tocar els nassos... pero aixo temes a part...
No ho sé la pregunta en si és, som nosaltres que estem malalts i no vem tenir en conte la gent del voltant? O és normal que ens sentisskm en aquell moment comodes x liarnos i ens enrollessim (nomes lio) aquella nit? Ningu ens va escoltar.. no ho sé he parlat amb ell, i en aquell moment no va ser x res incomode... no ho se... no marrepenteixo i fkns i tot repetiria... pero la cosa es que la gent mes propera a nos ens esta posat al cap q sta malament el que hem fet.... (x dirho aixi) despres parlo amb ell del tema i sem passa perquè, ho normalitzem...
(Sona molt extrany pero, a vegades pengeu consultes daquestes a publicacions de la pagina web oficial, siusplau encara que queda de creguda o algo no la pengeu, no ho dic pq cregui q es mes important que altres o no, és només que sabrien que soc joni no vull)
Gràcies per tot, suposo q necessito saber si estic malament o no és per tant...
Laura Centellas Data: 05/06/2020 11:24
Hola,
Entenem que li donis voltes si tothom està jutjant el que va passar, però la realitat és que no és gens extrany el que va passar, cada situació és concreta i única però sovint el fet de saber que hi ha gent a casa, o el risc que ens escoltin, o pensar que estem fent una cosa que és arriscada o que vist a ulls d'altres no és "correcte", és excitant.
Si tu t'ho vas passar bé, ell també i no ha generat cap conflicte ni cap situació incòmode amb el germà o la familia, no passa res. Potser l'aprenentatge és que hi ha coses que potser és millor no explicar o només explicar-les a algú que saps que no et jutjarà.
Una abraçada i gràcies per escriure'ns!
Helena Angel
Psicologia - Sexualitat - Parella
@Helenangelpsico
www.helenaangel.com
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Helena Angel, psicòloga experta en sexualitat.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
