No trobo a faltar res d'abans, ni a ningú. Aquests mesos, ho he passat bastant com el cul (perdó per la mala expressió però estic cansada i no perdo el temps andándome amb embuts). Les amistats que tenien eren bones, però la van cagar molt. Jo sóc molt bona amiga i estiy ahi sempre en qualsevol moment i sigui pel que sigui. Tant me fa a on anem, si serà amb ella o ell pq es tracta d'pasqrlo bé. sóc tranquil però també boja i faig riure a tots. No tinc problema de res però quan perdo la confiança en algú, ja estàs botat, ja va valer perquè mai tornaré a tenir-te aquesta confiança, mai. I tots l'han perdut, els meus professors, els meus companys m'han demostrat que els agrada veure aïllada a classe, les "amistats" s'han anat a l'carall, no em aporta ni m'omple, ni la música (q és la meva vida.) Em estic proposant reptes per a quan acabi el Cicle formatiu superior (em queda un any) pel que fa a la música. M'estic posant a això en les xarxes socials (vull ser influencer) sembla molt immadur i ximple però tinc 19 anys i les coses molt clares. Em vaig cansar de perseguir qui no caminava amb mi. Crec que vaig fer bé en me traire la xusma que em feria però ara veig que no tinc res i que estic sola. Però millor sola que mal acompanyada. No tinc ganes de fer res, només, que em deixin sola tot el dia, sortir amb la bici i tornar per menjar, veure paper • lículas tot el dia i dormir. Fa uns mesos, abans de l'confinament, no podia més i aquest confinament m'ha vingut de perles. Aixecar-me cada dia era un repte, anar-me'n a dormir plorant un horror i sentir-me buida sense saber que era el que va deixar de omplir ... Vaig deixar de sortir, només per anar a classe i estava exclosa. Una psicòloga em va dir que estava en una fase una mica depressiva. Estava deixant de menjar també i tot m'era igual. Tot. I ara no em passa això però aquest buit no s'ha anat. Només estic, viva
Laura Centellas Data: 03/06/2020 09:57
Bon dia guapaa! Primer de tot moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos el que et preocupaa! Ens comentes que aquests últims mesos ho has passat malament. Dius que et sents sola, perquè vas agafar distancia amb els teus amics perquè sents que t’havien fallat.
Sembla que estàs vivint uns dies que necessites aïllar-te del món. Fes-ho. No passa res. Avisa a les persones del teu entorn de com et trobes i del que necessites. Si vols plorar, fes-ho, si vols escriure, fes-ho (t'ajudarà a ordenar les idees) i si vols companyia, demana-la. A vegades les persones del nostre voltant no saben com acompanyar-nos quan estem malament. És normal que a vegades les persones ens decepcionin. Però, és important que abans de tancar la porta ens parem a pensar com ha passat tot i que puguem seure’ns a parlar amb la persona perquè ens pugui explicar que en pensa i perquè a actuat d’aquesta manera. Pensa que els altres no poden llegir els nostres pensaments. I, que potser s’han equivocat o no s’han donat compte de que alguna cosa t’ha molestat.
Pel que fa a sentir-te desmotivada i amb menys ganes de relacionar-te amb els demés, el meu consell és que si segueixes sentint-te igual, et tornis a posar en contacte amb el psicòleg que comentes, perquè segurament et podrà ajudar. També, et recomano que pensis en si de veritat estàs a gust amb la situació d’ara, a vegades escriure el que sentim, organitzar les idees i posar-hi paraules ens ajuda a desfogar-nos i treure una mica l'emoció que estem vivint. Sembla que estàs enfadada i que necessites aïllar-te del món. Fes-ho. No passa res. Avisa a les persones del teu entorn de com et trobes i del que necessites. Si vols plorar, fes-ho, si vols escriure, fes-ho (t'ajudarà a ordenar les idees) i si vols companyia, demana-la. A vegades les persones del nostre voltant no saben com acompanyar-nos quan estem malament.
Espero haver-te ajudat. Fins la propera!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Judit Àvila, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
