- Any: 2003 Comarca: Baix Camp Data: 14/05/20 18:01
Relació familiar (i parella)
Hola! Primer de tot agraïr-vos el que feu. Bé, soc una adolescent de 17 anys i tinc un germa 8 anys més gran que jo. La qüestió es que no tenim gens de bona relació. Sempre ha sigut molt agressiu i quan jo era petita i m’havia de quedar a casa amb ell (perquè els meus pares marxaven), molts cops em pegava o em tractava malament tant fisicament com psicologicament. Crec que aquesta va ser l’arrel pel qual ara estem així. No ens tenim gens de confiansa i ni ens parlem. A casa sempre ha portat problemes, no té estudis i no vol espavilar-se. A part d’això, molts cops contesta malament a la meva mare i deixa en ridícul als de la família (per exemple, la meva mare diu algo de mi en sentit bo i ell s’enriu per sota el nas). SEMPRE s’esta queixant de TOT i questionant el que fem a casa; quan la meva mare intenta parlar-hi es comporta com un crio de 10 anys que no sap raonar, o sigui, no pots tenir una conversa amb ell perquè mai vol entrar en raó. Durant aquest confinament m’he adonat compte de que la mala relació no només és amb mi, sino amb els meus pares també; per exemple, a l’hora de dinar els meus pares i jo sempre xarrem d’alguna cosa i ell mai diu res (sempre ha sigut molt poc sociable).
Resulta que jo fa un any que tinc parella. Algun cop s’ha quedat a dinar a casa dels meus avis (i per respecte dinem tots junts, o sigui, els 4 de la família, els meus avis i la meva parella). Doncs bé, durant aquell dinar TOTS vam parlar menys ell, a més quan xerràvem i havia algun comentari així cap a mi (de conya) ell ja feia el gesto de voler-me fer quedar en ridícul. Sempre que la meva parella ha de venir a casa, em fa cosa perque en el fons se que a ma germà li molesta, es com si no volgués ningú a casa que no sigui de la família.
Fa temps muns pares li van comentar de buscar ajuda a un psicóleg i no va voler. Realment no sé si aquesta actitud que té amb la familia i mes que res amb mi, es per enveja o celos (ja que jo sempre he tret molt bones notes i la meva actitud és molt mes madura que la seva encara que ell sigui més gran)
Quan jo era petita i em tractava d’aquella manera, no m’ho mereixia; es per aquesta raó que si ara marxa de casa tant me fot; tindriem menys problemes i ma mare no estaria discutint cada dos per tres amb ell.
A mi sincerament m’es igual la relació que tingui amb ell perque ja estic acostumada a la que tenim ara i a part d’això l’any que ve marxaré a estudiar fora i no rondaré gaire per casa. El que em fot es que la meva parella o alguna amistat se senti incomoda quan vingui a casa perque notarà que allà fa nosa.
No necessito un consell perqué canvï la nostra relació, sino que ell canvï aquesta actitud tant inútil que té.
Realment es molt difícil per tots conviure amb una persona així perquè hi ha dies que t’amarga; jo l’única solució que vec es o passar d’ell com fins ara, o que vagi al psicòleg.
Laura Centellas Data: 18/05/2020 10:09
Hola!
A vegades les conductes dels altres ens poden arribar a molestar moltíssim, però aquí és on hem de poder ser capaços de discriminar què està a les nostres mans i què no.
L'actitud del teu germà no canviarà si ell no la vol canviar i si l'entorn li permet que sigui així. No et toca a tu posar límits al teu germà, sinó als teus pares (que són els que l'estan mantenint). El que pots fer és continuar ignorant els seus comentaris, i posar-li límits en alguns aspectes, però res més.
Pel que fa a la teva parella i a les teves amistats, no pateixis, si l'actitud de la família en general és d'acollida i d'alegria quan venen a dinar, entendran que només és qüestió del teu germà. No posaran tota la família al mateix sac, ja veuràs.
A vegades volem canviar als altres i no és feina nostra.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
