Hola!
Gràcies per escriure'ns i confiar en nosaltres.
En la teva consulta hi ha diferents temes a tenir en compte:
Per una banda, la teva autoexigència. A vegades, ens posem tanta pressió a sobre que nosaltres mateixos ens creem una "imatge ideal" de com hauria de ser allò. En el teu cas, com hauria de ser el teu comportament com a estudiant. Això fa que l'ansietat augmenti i si l'ansietat augmenta, la concentració disminueix.... i comença a haver-hi dificultats de rendiment, males notes, treballs que no estan "perfectes" i per tant, dels que no ens sentim orgullosos....
També hi ha la pressió que sentim externament, és a dir, que creiem sentir de part de les altres persones. Creure que decebràs a una persona per no arribar als objectius que (tu) t'havies marcat.... és posar-se molta pressió a sobre, no creus?
Finalment, si no tens feina perquè has estat estudiant... és normal, no? Si aquest confinament, fa que et replantegis una mica el teu futur i vulguis fer-hi canvis, genial!
Però poc a poc.
El més important ara és que trobis suport social i familiar. Parla amb les teves persones de confiança, explica'ls com estàs i deixa que et consolin. Si tens por que t'ataquin, demana explícitament que no et facin cap comentari, només que t'escoltin.
Pel que fa als estudis, la decisió és ferma o és deguda a l'ansietat? Si és ferma, comunica-ho a qui ho hagis de comunicar i comença a orientar-te cap a altres coses. Si és deguda a l'ansietat, para, observa-ho amb perspectiva i, si hi ha alguna assignatura o treball que et vingui de gust, fes-lo. Sinó espera al curs vinent.
Nosaltres seguim aquí
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
