nose

Hola, no se que dir ni per on comenzar. Fa uns anys els meus pares es varen separar va ser dur per mi per tot en general per el motiu per el qual es varen separar. ... Vaig pasar mala epoca al institud .... fins i tot vaig provar alguna cosa k no habia de provar, u vaig deixar quan vaig coneixer un noi... sincerament no m'agradaba al principi. Tenia una paranoia de que ell i els seus amics em miraven molt quan jo entraba al bar de l'institud... Estaba bastant malament encara que no ho aparentaba em feia la forta i em derrumbava amb les persones que mes estimaba( amics, mare ) La cuestió es que em va agregar al facebook,, Y bueno una cosa i un altre no m'enrecordo de que tractaba el tema pro yo m'anaba a viure amb la meva avia perque m'habia barallat amb la mare perque no aceptaba k estigues amb un altre home que no fos al meu pare .. encara k fos com fos pro no ho veia per mi era aviat i crec k ens varem barallar i ella tiraba més de part d'ell que de mi. Aquet noi, em va ajudar bastant, em feia sentir bé ( parlant per messenger o facebook) i la questió esque es una historia llarga pro e vulgut comenzar per el principi.... em va ajudar molt... me l'estimaba a sigut el meu primer xicot encara k em va fer passar-ho malament al principi perk li agradaba i una amiga d'ell també i va optá primer per la seva amiga i yo quedaba amb ells tots junts ella ell i amics seus i feien manetes i aixo yo no o podía soportar perk m'elestimaba ya.. sense tenir res amb ell estaba colada perk yo sentia k li agradaba i per tot el k va fer per mi. I la veritat em sento malament ara fa bastants messsos k ho em deixat no porto la conta pro la ultima vegada k ens varem veure va ser el comenzament de l'escola de l'any pasat.. fa messos... ara mateix no el veig, les coses an cambiat molt... no tinc seguretat amb mi mateixa vaig comenzar aquet curs bé encara k estaba enfonsada per com em va tractar quan vaig anar on ell s'ha habia mudat per comenzar un grau superior. Yo no em sentía capaz de fer res amb ell perk sentía k no estaba igual ... era normal m'agradaria parlar amb algu mes intimament i no per un blog com aquet.... pro la veritat esk estic amb pastillas i el metge de capcelera m'ha enviat a un psiquiatra no se k es ... pro m'han dit k et dona pastillas no em fa por nires... pro m'agradaria sentirme millor, confiar mes amb mi, sentir k tot serveis per alguna cosa i deixar de pensar en ell sense voler, o somiar fins i tot..... tot aixo no es nomes per ell es per culpa meva me tancat no sortu ni faig res i no em reconec e pensat avegades k no soc capaz de relacionarme o que caic malament o sencillament no trobo alicient en res m'agradaria ayuda sense tantas pastilles

Hola! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Penso que has viscut situacions una mica complicades, per exemple, com la separació dels teus pares i el que ha portat de conseqüències. La situació amb el noi també t'ha tocat. Però penso que el més urgent a treballar és la confiança amb tu mateixa i el fet de poder-te relacionar més positivament amb tu mateixa!! Demana si pots anar a teràpia més que o a part de prendre pastilles, perquè així també aprendràs habilitats i recursos epr sentir-te millor i aprendre a gestionar problemes i a controlar les teves emocions per sentir-te millor! Pots anar a un servei públic, o privat. Et recomanaria que aprlis amb algun adult de confiança epr explicar la situació i així coneguis si pots anar a un psicòleg privat per la teva zona. Ànims! Eli Aulet www.interpersonal.cat