Relació tòxica?

Bon dia,
Fa molts anys ja que formo part del meu grup d'amigues. La veritat és però, que mai m'hi he sentit a gust. És com si depenent de l'època de l'any volguessin passar temps amb mi però depenent de quins mesos no sigui res per elles. I això no m'ho fan només a mi. Potser sí que soc jo el problema, però crec que mes haviat són elles. Sempre fem festes d'aniversari quan alguna de nosaltres fa anys, menys la meva. L'últim aniversari, no es van enrecordar de felicitar-me fins a les sis de la tarda, quan a les altres sempre les felicitem al matí i portem una setmana parlant-ne. Queden sense mi i ho sé. Penjen fotos que es feien sense mi, al meu davant amb missatges de que es troben molt a faltar, i personalment, a mi em sap greu perquè jo sempre m'he esforçat per poder arribar a ser tant important per elles com qualsevol de les altres. Quan parlo amb elles, mai m'escolten, moltes vegades deixo directament de parlar i ni s'enteren, en canvi, quan parla alguna de les altres no es salten ni un detall. Si els hi proposo alguna cosa jo, no en fan ni cas, en canvi quan ho porposa una altra, totes estan a favor, encara que sigui la meteixa cosa proposada (m'ha passat). S'han arribat a posar amb mi i a humiliar-me davant de més gent, quan hem de fer treballs molts cops els acabo fent jo sola, es van fer com un símbol que es tatuaven amb bolígraf a la pell i se'l resseguien a davant meu, com si no hi fos, quedaven a davant meu sense convidar-me, en tot l'estiu no ens vam veure, els hi faig perguntes i no em responen(tot i que sigui quan els hi estic fent tot el treball sola), a les colònies d'aquest any, cada nit em van deixar sola mentre plorava sola....I així constantment, any rere any.
He intentat buscar noves amistats perquè si les deixava, no volia estar sola i sabia que haviem d'entregar molts treballs en grup i que després estaria sola, però quan estava amb algú sempre em miraven malament o s'acostaven a xafardejar i no ens deixaven soles o si estava amb ella em tibaven perquè no hi estigués. Vaig fer molts amics però sempre necessitaven estar al mig i em fa ràbia.
Estic pensant distanciar-me d'elles, (ja no ric quan estic amb elles) estic més freda i ........nose si seguir així o tornar a fingir per no estar sola. No vull no tenir amics, ara mateix voldria explicar tantes coses a alguna persona de confiança però que m'haig de guardar per mi perquè no existeix.
Malgrat tenir clar que em vull distanciar, una part de mi creu que hauria de seguir amb elles perquè també he passat molt temps bonic i tinc molt bons records però no se....Perquè sé que els bons records m'estan tapant el dolor, i et puc assegurar que n'hi ha molt. Què faig? Em distancio o seguiexo estant amb elles? Tinc clar que si opto per estar amb altra gent( cosa que no passaria ja que estic sola) no podria tornar amb elles ja que conec a gent que ho ha fet i que l'han criticat per l'esquena i no l'han volgut mes.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!