Crec que ens em estancat

Desde fa molt temps, he tingut un millor amic. De fet, em anat junts a la mateixa classe des que teníem 3 anys i casi sempre ens em sentat junts a classe.
Al principi, no ens portàvem gens bé, de fet quan érem petits vam arribar a barallar-nos però estàvem sempre junts. A classe junts, a les extraescolars junts, a les excursions junts...
Quan vam entrar a l'institut, la nostra relació va canviar, seguíem fent-ho tot junts, però la meva opinió sobre ell van canviar radicalment.
Ens vam fer millors amics, sempre vaig intentar estar al seu costat quan em va necessitar i sentia que podia confiar en ell com en qui més, això continuo sentint-ho.
El temps va anar passant i ell em va dir que li agradava uns quants cops. Al meu voltant, la gent ja ens tractava com una parella i tothom dubtava que només fóssim amics, però a mi m'agradava un altre noi.
El dia de la graduació, ell va parlar amb una amiga meva, anava bastant fumat i l'única cosa que podia dir era que volia intentar-ho amb mi i que volia que l'estimes.
Ella m'ho va explicar i vaig pensar molt en això. Quan a l'estiu em va demanar sortir li vaig contestar que anés a casa el dia següent perquè volia parlar amb ell i dir-li que no.
Li vaig dir el que pensava (però no el que sentia) i al final s'ho va fer vindre bé per enrotllar-nos.
Era el primer cop per a mi i es va repetir dos o tres dies que ens vam veure. Un dia li va dedicar una frase romàntica a una noia que va conèixer a les colònies perquè ja tornaven i ja no ho vaig poder aguantar.
Li vaig demanar d'intentar-ho per una setmana però al final el vaig deixar perquè no podia treure'm l'altre noi del cap.
Vam quedar com a millors amics i al setembre vam començar batxillerat. En classes diferents.
Ens veiem els dimarts a l'hora de dinar perquè dinàvem junts (cosa que ja no) i fem dos assignatures junts, ell en una punta de la classe i jo a l'altra.
Mai vam ser d'enviar-nos watts apps i ara casi ja no parlàvem. I a ell li va començar a agradar una altra noia. M'ho va dir i jo em vaig adonar que al final m'havia enamorat d'ell tot i que no li vaig dir res.
Ell estava bé amb aquesta noia fins que els de la seva classe van fer una festa a casa una amiga meva casi per nadal.
Per raons llargues la noia es va enfadar amb ell i com que estava tristot i era el seu aniversari li vaig dir de sortir els dos.
Ell és del 24 de desembre i no hi havia res obert i vam acabar en un passeig prop de casa meva parlant.
Em va dir que encara no havia vist l'habitació acabada i vam anar a casa meva. Després d'una estona vam començar a liar-nos, em va treure el jersei... I quan va arribar mon pare va haver de marxar.
Aquell dia no vam arribar gaire lluny però quatre dies després va tornar a buscar el regal que amb les preses s'havia deixat i aquell dia ho vam fer tot fins al final.
No va anar gens bé la veritat però va ser molt divertit. Ell va parlar amb l'altra noia i ella li va dir que amics però res més.
Quan li vaig preguntar que fer amb la nostra relació em va dir que ho podíem intentar si jo volia que no li agrada estar sol (cosa que es veritat perquè va passar 4 anys "enamorat" de mi però amb novies) i jo el vaig engegar a passeig.
Quan ens vam veure al tornar de les vacances amb l'insti si abans parlàvem poc ara ja res, però dinàvem junts els dimarts i parlàvem de coses sense importància.
Ell estava super enganxat a l'altra noia i jo super gelosa. Es va morir el germà del meu avi i ell ho sabia. Quan sortíem d'anglès li vaig demanar que m'acompanyes a casa (perquè els meus pares estaven al tanatori, jo estava molt trista i tenia ganes d'estar amb ell) i em va dir que no, que havia quedat amb les d'anglès sper anar a un bar a veure cerveses i l'estava fent perdre'n.
Em vaig cabrejat perquè suposadament seguíem sent millors amics, el vaig bloquejar i li vaig deixar de parlar.
Es va barallar amb l'altra noia, es va ficar trist, li vaig tornar a parlar semblava que estàvem una mica millor i vaig parlar amb ma mare.
Em va dir que si li deixava de parlar estava segura que ell no faria res i que quan trobes una altra noia se n'anirà amb ella.
Jo li vaig deixar de parlar durant més de tres setmanes, li vaig escriure una carta amb el perquè i em va tornar 3€ que em devia. Amb tot això va tornar amb una ex perquè estava molt bona i se la volia follar.
Ens vam arreglar i llavors sí que estàvem bé, però teníem una relació molt rara, de molt molt molt amics.
Un dia em va abraçar i per primer cop en molt de temps vaig sentir que seguíem sent els mateixos.
A tot això va arribar el confinament i l'últim dia que va anara l'Institut li vaig escriure (perquè ell gairebé no va contestar) tot el que li voldria haver dit i les raons per les quals havia fet tot el que vaig fer.
Des de llavors, no li he tornat a parlar. Al començament, pensava que li parlaria al tornar a l'insti però ara que això ho veig bastant difícil no sé què fer.
Més enllà, em vaig pendre el confinament com un temps de distància entre nosaltres per veure si l'oblidava però no hi ha manera, he viscut moltes coses amb ell.
Realment només vull que recuperem la relació que teníem, m'agradaria que puguessim anar més enllà que una amistat però ho veig impossible (tot i que jo fos sempre la persona a la que tornava al final).
Estic molt confosa i no sé què fer. Si fóssiu jo, què faríeu?
Gràcies per adelantat i sento si s'ha fet molt llarg però de veritat creia que era necessari explicar-ho tot. 😟

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!