Una vida sense esperança. 13*

Hola, Em dic Júlia tinc 13 anys
Per tenir 13 anys e passat moltes coses que m'han quedat com ''marcades al cor''
Bueno, quan tenia 3 anys, veia com el meu pare tornava borraxo a casa y despres li picava a me mare.. Ens vam anar a viure a un altre lloc, y alla es on va començar un altre cop el infern, cuan vaig començar el col·legi, era una nena gordeta pero feliç, doncs tot aixo va canviar, m'enrecordo quan tenia 5 anys, un nen sempre em picaba, pasaben els anñs y seguia igual, fins que quan tenia 7-8 anys, era una nena ''gorda'', doncs m'insultaben, tota la clase, no volia tornar al colegi.. un dia em vaig atregantar amb un menjar, y desde alla vaig tenir por de menjar, no podia tenia por. Y com vaig veure que m'ha primava força rápid, cosa que es dolenta vaig aprofitar i vaig seguir fins poder ser prima. Al passar per tot aixo, em va entrar un nervi nervios, conetestaba, picava a me mare, y tiraba tot per el terra. Alguns sicolegs deian que era el traume de veure el meu pare fen-ho de petita, me mare no volia que acabes aixi, vaig cambiar. Quan anava a 6é totes les meves amigues em van deixar de banda, anava sola, ningú m'estimaba.. Ara que ja faig 2 d'eso, tinc amigues y tot aixo, pero vaig per un mal camí.. Començo a beure, a fumar i a passar de l'institut, em trobu gorda, y el nen que m'agrada m'insulta i tot.. y fins i tot e arribat a tallarme els braços. Y nose que fer.. jo veig que no tinc remei.. que ja sóc un cas perdut.. Cada nit ploru.. necesitu ajuda, algun consell.. perque cada cop em trobu mes gorda, tothom em diu que no, que estic be y fins y tot que em tindria de engordar.. jo em veig molt gorda, Tinc 13 anys fare 14 al maig, peso: 48 altura: 1,65. Y nose que fer amb me vida.. crec que e passat moltes coses per tenir només 13 anys..

Hola Júlia! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc el patiment que tens dins! Com dius has passat situacions que deixen marques el cor. Imagino com et deus sentir!! Et recolzo molt en haver tingut la confiança en fer aquesta consulta!! Anima molt veure la teva valentia i les ganes de fer un tomb en la teva vida!! Entenc també que ara vegis tan de malestar entorn teu i que has arrossegat a la teva vida, però et dic i t'asseguro que dins teu hi ha molts recursos que són els que t'han ajudat a tirar endavant tot i que el patiment que arrossegues de tan en tan et faci anar topant amb alguna pedra!! Has passat moltes coses epr tenir només 13 anys!! És cert!! Per això et mereixes i t'has de permetre d'una vegada per totes rebre el mereixement i l'ajuda necessària per netejar aquest malestar!! T'animo a que puguis escriure com et sents per anar elaborant i traient el que has sentit. Alhora et recomano moltíssim que intentis aprlar amb algun adult de confiança de en quin punt estàs ara i de tota la reflexió que tens feta del teu malestar i d'aquesta necessitat que tens de resoldre aquesta situació i afrontar la vida amb il.lusió, sabent escollint a la gent que t'estimes i oferin-te experiències positives!! Per això et recomano molt que intentis poder trobar un lloc on treballar el teu malestar i retrobar un creixement personal important de tot això. Per tant, et recomano que tornis a anar al psicòleg, algu amb qui et sentis bé. Parla amb els professors també i adults de confiança que et puguin orientar i fer els possibles perquè puguis fer aquest treball a teràpia. Agafat la teràpia perquè tu l'esculls i com un recurs d'ajuda, funciona molt bé!! Alhora intenta allunyar-te per molt que et costi de les persones amb qui no et sents recolzada i valorada, per molt que costi fes-ho per tu i per no repetir dures històries que ja has viscut a casa. Et mereixes una vida amb sentit i donar un sentit a aquest patiment que et permeti créixer i retrobar recursos per afrontar la vida com tu decideixis! Endavant!!! Confia en tu! Ets forta! Eli Aulet www.interpersonal.cat