Hola adolescents.cat, no crec que poguem donar-me la solució als meus problemes, però suposo que necessito desforgar-me.
Us poso en situació,Farà 4 anys que pateixo de problemes mentals, ja he tingut contacte amb psicolegs i professionals però la merda continua persseguint-me. He estat ingressada varies vegades, les he tingut de totes maneres. Fa anys que no vaig a classe, no tinc amics i tinc una relació molt tòxica amb els meus pares. Sóc filla única i pateixo de transtorn alimentari. Anteriorment he tingut un intent i junt amb això em varen tornar a ingressar. Ara fa poc que he sortit i s'ha juntat tot amb el confinament, el que faltava. Total, que em sento una desgraciada, sentia que havia remuntat un cop vaig sortir del ingrés i ara vec que la merda m'està venint altre cop asobre i no l'estic sabent parar. Sento que no puc amb ma vida, que no puc sortir endavant. Semblaré una exagerada, o potser una victimista, però es més greu del que sembla. No vec que pugui sortir endavant, no vec futur. Estic farta de sobreviure, sento que ja estic morta des de fa molt temps, sols és el meu cos qui sobreviu, la meva ànima ja no hi està. Nosé com tirar cap endavant, he demanat ajuda de mil maneres però el primer pas l'he de fer jo de voler seguir lluitant, ho sé. Porto una despressió a sobre que ni jo mateixa me la crec, no tinc esperança de trobar la felicitat i estic molt perduda. Tinc por, molta por. Em sento sola, no tinc amb qui parlar. He parlat amb el meu terapeuta, amb els meus pares, però res aconsegueix que tiri endavant.
Gràcies per llegir-me, sou molt bon equip. Sé el que em direu, tot i així agraeixo el que feu dia rere dia. Ànims i enhorabona pel treball que esteu fent! Records !
Marina,17 anys
Laura Centellas Data: 09/04/2020 13:33
Bon dia preciosa!
Primer de tot, gràcies a TU! Per NO rendir-te, per ser tant LLUITADORA! I gràcies per confiar amb nosaltres per desfogar-te! Estem encantades d’escoltar-vos!
Em comentes que la merda t’està venint a sobre i no l’estàs sabent parar. Crec que estàs sent molt dura amb tu mateixa, perquè has fet el primer pas, que és poder explicar el que et passa i demanar ajuda. Així, que crec que tens més recursos i més força de la que et penses. M’expliques que fa poc que has sortit d’un ingrés i que al sortir t’has trobat amb la situació de confinament, i això t’ha tret tota la confiança. A vegades, quan una cosa no ens surt com teníem previst ens frustrem i passem a pensar que tot el que em fet per tirar endavant no ha servit per res, que hem fracassat. Però no és així, vull que intentis valorar tot el camí i l’esforç que has fet fins ara. Has de pensar que estàs fent un camí llarg, i que hi haurà moments que pensaràs que enlloc d’anar endavant sembla que vas enrere. Però, NO deixis d’avançar. M’agradaria que intentessis “tornar” al moment en el que vas sortir de l’ingrés i recuperis l’esperança i els objectius que t’havies plantejat en aquell moment i que per la quarantena sembla que s’han quedat oblidats.
Ja que has arribat fins a nosaltres, vull que sàpigues que NO estàs sola. Per aquí és complicat ajudar-te com cal, per això, el meu consell és que et posis en contacte amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. Actualment, estem oferint un servei gratuït d’acollides telefòniques. Són trucades on poder explicar tot allò que et preocupa i et fa patir, un espai reservat per poder desfogar-te i explicar aquelles coses que sents que no pots dir a ningú. Una de nosaltres (psicòlogues) t’escoltarem i si cal et podem donar alguna pauta per poder portar tot això de la millor manera. Som una associació que intentem donar recolzament i acompanyar-vos, NO fem ni diagnòstics ni tractaments. Esperem la teva trucada, el telèfon és 93 454 91 09.
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Judit Àvila, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
