Aquest confinament m’està matant lentament per dins, abans de tot aixo jo ja estava malament amb mi mateixa i semblava que ja tornava a recuperarme a sentir-me util, tenir una rutina, entendre els meus sentiments. Pero sento que estic pitjor que avans, tancada a casa amb els meus pares, els quals no m’agrada parlar ni estar amb ells, no puc veure els meus amics (son l’unic recolzament que tinc), no se que passara amb els estudis. Aquest any havia de ser el millor, faig 18 (durant el confinament), em treure el batxillerat i per fi estudiaria el que m’agrada. Despres de tota aquesta situacio que estem vivin, s’ha anat tot a la merda. Em paso dies tancada a la habitacio plorant, sense saber perque, m’estic tornant boja. Ja no se que fer.
Laura Centellas Data: 09/04/2020 10:12
Hola!
Si estaves en un procés d'autoconeixement i autoaprenentatge, segueix per aquí. Ens ajuda molt saber què ens està passant i què necessitem. A la teva consulta hi apareixen un parell d'aspectes que t'aporten benestar, aprofita'ls!:
- Quedar i veure els teus amics. Intenta cada dia quedar amb algú (o amb més d'algú) i parlar o tenir algun tipus d'activitat conjunta. T'ajudarà a sentir-te més connectada.
- Centrar-te en els estudis. Pel que ens ha fet saber el departament d'educació, el curs continua de forma virtual i la selectivitat se celebrarà al mes de juliol. Per tant, les projeccions de futur continuen existint! Centra't en això ;)
Finalment, busca algun espai per crear el teu "espai emocional" on puguis plorar, escoltar música, pintar.... que sigui el teu moment per treure totes aquestes emocions i anar-les transitant...
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
