amigues i soletat

Hola,
Desde ja fa temps, i ara mes amb el confinament, em sento sola... Això serveix com una carta de desfogament, però a la vegada, vull demanar-vos consell perquè solc estar de ‘bajón’ per aquests temes.

Sobre la soletat, si que es cert que tinc gent al meu voltant; pocs famíliars encara que només els veig 1-2 dies a la setmana ja que no visc amb elles. També ja penso molt en com d’aqui molts anys no tindré a ningú aprop; no se socialitzar ni m’agrada, i Bueno, he tingut varis amics al llarg dels anys però no conservo casi cap però alguns perquè jo he decidit posar distància per com em tractaven, i d’altres amics simplement ens hem anat distanciant perquè hem pres altres camins però tampoc teníem relacions properes, etc. Gràcies algunes persones he acabat desconfiant de molta gent.

Jo només considero que tinc 3 amics (sense comptar la meva parella). Jo tinc moltes dificultats fent amics, de fet tinc ansietat social des de fa anys i la gent pensa q soc borde, rara, muda o algo perquè no tinc ganes a vegades d’anar a events socials, discoteques o directament parlar, penso mil cops abans de parlar. De fet la quarantena no varia gaire de la vida que solia tenir cada estiu (excepte els que he treballat) però a la vegada tinc la necessitat de tenir amics, m’avergonyeix moltíssim no tenir casi gens seguidors a Instagram per exemple.

D’aquests 3 amics que tinc i que considero propers, una d’elles es una amiga que vaig conèixer fara uns 10 anys i a la eso ho vem passar algo malament, especialment a ella perquè la discriminàvem molt, seguim juntes i ens intentem veure un cop al mes almenys, però el problema està amb el mòbil, que a la que parlo em tarda en contestar com 3-4 dies i això em fa sentir mal (i sé que no ho fa a males) però em sento com ‘abandonada’.

Després a classe tinc dos amigues que conec de fa 2-3 anys; una d’elles (N) tenim coses en comú tenim però des de que té parella farà 1 any (a distancia, no es veuen gaire) es com que passa molt de mi i apenes parla en el nostre grup. L’altre amiga que dic (H), si que es segueix parlant amb N, van a la mateixa classe, i en canvi jo ja no (quan anàvem a la mateixa erem inseparables, ara sols vaig amb elles a alguna assignatura i a vegades parlen mes entre elles que elles amb mi), em solen buscar als canvis de classe i al anar a casa, però un cop cada un a casa seva no parlen pel grup, ni fan videotrucada com fa temps (i els hi he proposat varis cops, no poden mai i ja mhe cansat). Jo no he fet res de dolent, son molt majes i mai entendre que ha passat, amb ells mho passava molt be, mai havia tingut amics com aquests i em fa molta pena haver-los casi perdut sense saber perquè passen de mi.

També Bueno, la H estava de parella amb una ‘amiga’ meva de fa anys (S), qe de fet els vaig donar a conèixer quan feia poc que jo coneixia a H, i aquesta decisió de ficar-la al meu grup d’amigues va ser dolent, ja que aquesta S, (que tampoc es que ens portéssim superbe, hem tingut temporades molt bones i altres no tant ja que no connectem gaire però en aquella època havíem reprès el contacte i ens portàvem molt be) pues sempre feia gracietes cap a mi (en plan deixarme malament, riure’s de mi) i això em va fer molta ràbia, per sort en mig any apenes hi havia moviment en el grup ni quedàvem tots 4, però si vaig veure que al distanciar-se S del grup, la resta tampoc participava molt i em fa pensar que només sho passaven be per ella i no per mi. Quan van tallar S amb H farà 1 any, H estava fatal i apenes parlava pel grup dels 3 (la S ja no hi era) ni volia quedar, això va ser un factor mes de que ens allunyéssim tots. Ara H està bé però no hi ha gaire moviment pel grup, apenes s’hi parla i casi sempre començo jo (parlo de tant en tant perquè no vull abrumar-los), elles se que van parlant entre elles, i també tenen amics als seus respectius pobles.

Amb la meva parella Bueno bé, amb ell no em sento sola, però el problema es que quan tenim algun problema no se a qui explicar-li o demanar-li ajut, no solc tenir molts problemes però al no tenir gent al voltant propera es com que no se que fer en el cas de que passi..

Per altra banda, també tinc ‘enemics’, no sé com dirho, visc amb dues persones que una es la S i es suportable la situació, encara que fa temps vam tenir mals moments, i l’altre es un noi que depèn del dia et parla bé i d’altre es un borde de merda i vacila i això em torna bastant boja, ell en teoria marxarà en uns mesos (fa com 1 any que convivim i no podria aguantar un any mes) però no se perquè em te tanta mania sense motiu, no m’agrada viure amb aquests dos perquè es porten superbé desde fa anys i em sento super marginada, no vull ni parlarli perquè mai saps quin dia té aquest noi.

Em podríeu donar consells de que fer? Estic fent algo malament? Gràcies

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!