Bon dia guapa! Primer de tot et vull donar les gràcies per confiar amb nosaltres!
Pel que ens expliques, et fa angunia els sorolls que fan els altres quan mengen, i que ho has explicat als teus pares però no s’ho han acabat de prendre en serio! Segurament tot va començar un dia que et vas fixar amb aquests sorolls, i a partir d’aquí, cada vegada t’has anat fixant més. Pot ser que ara quan és l’hora de menjar, ja vagis amb la idea de fixar-te amb aquests sorolls que fan?
El que et diria és que intentis centrar la teva atenció en altres coses, per exemple, seguir la conversa que estigueu tenint, o mirar les notícies. Inclòs, uns minuts abans d’ajuntar-vos per menjar, fixa’t si ja estàs pensant en el que passarà. I, si és així, intenta distreure’t i no anar ja amb la idea que et tornarà a passar el mateix.
També crec que et pot ser útil que intentis tornar a parlar amb els teus pares, però abans de fer-ho pensa en quin és el millor moment i pensa bé el què els hi diràs. Crec que és important que els hi facis entendre que encara que per ells sigui una tonteria, a tu t’està fent sentir molta angoixa, que t’està fent patir. Tots tenim certes manies o preocupacions que als ulls dels altres poden semblar absurdes, però si et suposen un problema NO ho son.
Espero que aquests consells t’ajudin. Fins la pròxima.
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de
Judit Àvila, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!