Bon dia,
Aquest estiu he estat amb un noi (soc una noia) i he estat molt bé (només ens vèiem per festes). Jo crec que vaig estar pillada d’ell (no sé si enamorada) i ell de mi també, però amb el tema sexual soc bastant tímida i em falta experiència. Jo no em sé masturbar (ho he intentat bastantes vegades però m’avorreixo ràpid) i per tant penso que si ni jo m’ho sé fer, no puc demanar que els altres sí que m’ho sapiguin fer, amb l’agravant que crec que tinc fòbia o mania als penis.
Jo a l’acabar l’estiu vaig haver de marxar a Barcelona (passo els estius al poble) i allí al principi l’enyorava moltíssim (sentia una mena de dolor al pit quan pensava en ell).
Vaig tornar per les vacances de Nadal al poble i el vaig veure (vam estar parlant tot el temps que no ens vam veure) i vam quedar i tot bé. Els dos pensàvem que al tornar a l’estiu següent seguiríem, ja que no hi havia motius per no fer-ho.
El cas és que després de Nadal les nostres converses es van tornar avorrides i vaig deixar de contestar-li perquè no m’agradava estar així.
Al mateix temps, jo em vaig llegir un llibre de sexualitats i tal (Follem? - Bel Olid) i hi havia un capítol sobre l’entusiasme en les relacions sexuals (el que em falta a mi) i hi deia que no t’agradava una persona si [...]. Jo em vaig sentir identificada en una de les coses, i vaig començar a plantejar-me que potser aquell noi ja no m’agradava.
Per una altra banda, jo sempre he tingut dubtes de la meva sexualitat. M’havia plantejat moltes vegades si potser era lesbiana quan era petita, i mirant-ho avui, crec que vaig estar pillada d’una noia i ella de mi (ara ella és lesbiana). S’ha de dir que quan estàvem soles teníem una relació de més que amistat tot i que mai passés res. I ara, pensant en aquest tema de que em fan mania els penis i em fa tanta cosa tenir relacions sexuals amb aquest noi (que sé que hi puc confiar) em plantejo que potser no soc bisexual ni pansexual (que és el que em pensava que era) sinó lesbiana, i ell només era una manera d’autoenganyar-me (encara que jo crec aue estava pillada de debò.
Tots els meus dubtes sexuals els he guardat sempre per mi, no sé per què, perquè sé que totes les meves millors amistats ho acceptarien totalment, però no sé, potser és perquè vull seguir estant “al mercat” (sona fatal però no sé com dir-ho) per altres nois (lligo bastant, i s’ha de dir que em puja l’autoestima), o perquè no ho tinc massa clar i potser canvio d’opinió (a més mai he estat amb cap noia) ...
No en tinc ni idea de res, i suposo que vosaltres tampoc perquè si no ho sé ni jo... Però què en penseu, així per sobre? He tractat els temes de: orientació sexual, amor, masturbació i no sé si algun més.
Moltes gràcies!
Cristina Albó Data: 30/03/2020 13:01
Hola,
Efectivament és una reflexió molt personal i subjectiva, no seria ètic que nosaltres et diguéssim què en pensem ja que és la teva vida i la nostra opinió no hi té res a dir. L'única cosa que ens agradaria transmetre't és que ens ha encantat la teva consulta ja que és molt emocionant veure que les adolescents d'avui llegiu llibres sobre sexualitat que no són heteronormatius i amb una visió de la sexualitat diversa i àmplia.
Quin gust de generació!
Gràcies per escriure'ns i compartir amb nosaltres les teves reflexions, són realment potents!