Problema

Hola,tinc 16 anys. Des de ja fa uns anys hem sento com si no hem vulguessin a casa. Som tres germans i el tracte que tenen muns pares amb mi es molt diferent amb el de muns germans.Per exemple jo puc treure un 9 i em diuen que no està bé , en canvi muns germans amb un 6 els hi van a comprar el que volen. Sempre hem diuen que els contesto que soc una malparlada, malcriada, consentida... i a muns germans que passen d'ells no els hi diuen res , es més els hi riuen quan els insulten. Estic super cansada de tot. A part, són uns falsos, al carrer comensen estem orgullosos de la nostra filla si si però en canvi a casa es una altra cosa, em tenen nomes per presumir, que si la meva filla fa aixo i lo altre , i res. No se si es que no m'estimen, si es que m'odien o que passa. Fa molts anys que penso en escaparme de casa ,que tot seria més fàcil, però al final tinc por. No em donguis de consells parlar amb ells perquè no tenim una relacio pares filla semble més pares criada, i a part em fan por.Voldria saber que fer: m'escapo? que faig no puc més?
A part ,no se si sóc una psicopata, però tinc pensaments d'odi cap a muns pares (en plan ojala en tingues uns altres, que es morissin...) però molts.
Merci.

Hola miree1998! gràcies per confiar-nos això que et passa.

Anem per parts:
Dius que tens pensaments d'odi i això és molt normal si et sents així. Però, potser podem mirar d'entendre les coses que us passen a casa. A veure si t'ajudem.

Sobre si escapar-te de casa o no. Evidentment et diré que no és la millor opció. A casa tens un sostre, algú que t'ajuda econòmicament pel que necessitis i, el més important, encara que no ho sentis així: algú que t'estima.

Dius que els pares us tracten diferent als 3 germans i és normal: és impossible tractar a tots 3 igual. Estic intentant pensar (sense conèixer en profunditat la vostra situació) i penso que si a tu t'exigeixen més que als altres dos potser és perquè saben que tu pots donar molt de tu mateixa, que ets molt intel·ligent i que pots superar tot el que estàs fent.

De vegades els pares no saben com fer-ho per donar-te a entendre el que realment volen dir. Ser pare és molt difícil ja que, normalment,han de tenir cura de la feina, de la casa, dels fills... entre d'altres. I ser filla també és molt complicat perquè segur que desitjaries que a casa et tractessin d'una manera en concret i veus que no ho fan.

Potser no cal que parlis amb els teus pares però potser tu pots ser la que canviï la situació. Quan et diguin alguna cosa... prova un experiment: no els hi parlis malament, si volen que treguis més d'un 9 digue'ls-hi que ho intentaràs amb totes les teves forces, si creuen que ets una malparlada, intenta reduir les males paraules...

...potser aixó podran començar a veure que no ets una malcriada ni una consentida...

Ànims! sé que és difícil! t'enviem força des d'aquí!

Una abraçada!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com