Problema

Hola,tinc 16 anys. Des de ja fa uns anys hem sento com si no hem vulguessin a casa. Som tres germans i el tracte que tenen muns pares amb mi es molt diferent amb el de muns germans.Per exemple jo puc treure un 9 i em diuen que no està bé , en canvi muns germans amb un 6 els hi van a comprar el que volen. Sempre hem diuen que els contesto que soc una malparlada, malcriada, consentida... i a muns germans que passen d'ells no els hi diuen res , es més els hi riuen quan els insulten. Estic super cansada de tot. A part, són uns falsos, al carrer comensen estem orgullosos de la nostra filla si si però en canvi a casa es una altra cosa, em tenen nomes per presumir, que si la meva filla fa aixo i lo altre , i res. No se si es que no m'estimen, si es que m'odien o que passa. Fa molts anys que penso en escaparme de casa ,que tot seria més fàcil, però al final tinc por. No em donguis de consells parlar amb ells perquè no tenim una relacio pares filla semble més pares criada, i a part em fan por.Voldria saber que fer: m'escapo? que faig no puc més?
A part ,no se si sóc una psicopata, però tinc pensaments d'odi cap a muns pares (en plan ojala en tingues uns altres, que es morissin...) però molts.
Merci.

Hola miree1998! Sóc la Marina Marull psicòloga d'InterPersonal Vic. Pel que m'expliques veig que no ets sents integrada en la teva família i que això t'ha portat a tenir sentiments negatius cap als teus pares. Em dius que no et digui que parlis amb ells, però des del meu punt de vista no veig la manera d'arreclar un problema entre dos o més persones que han de conviure sense parlar. Per començar els teus pares no t'han de fer por, potser si que et poden fer respecte i et pot fer vergonya a la teva edat parlar-los-hi cara a cara dels teus sentiments, però quan volem arreclar un problema no podem esperar a fer màgia, hem de fer alguna cosa per canviar la situació. El que tu proposes (escapar-te) no és una solució ja que la única cosa que faria seria empitjorar les coses (encara ets menor d'edat legalment). Si no veus clara la opció de parlar amb ells, perquè no parles amb algun altre membre de la teva família per explicar-li com et sents? sinó una altra opció podria ser que els hi escriguessis una carta, explicant-los tot el que et passa,... ells t'estimen, n'estic segura, el que passa és que segurament la forma amb que t'ho demostren a tu no t'arriba, no ho notes. Però els hi has de donar la oportunitat de rectificar i poder-te demostrar que per ells tu també ets important. Vinga va, anima't a parlar-hi, sinó serà molt difícil que les coses millorin a casa, ja que ells potser ni tan sols ho noten que tu estàs malament, o potser ho noten però no saben què fer perquè estiguis millor. Quina millor manera que dir-los-ho tu mateixa?
Anima't a fer-ho, ja sé que costa però valdrà la pena segur!!
Marina Marull, www.interpersonal.cat
I per últim