Gelosia

Hola!
Doncs jo volia parlar sobre la gelosia. Val a dir que no es tracta de "gelos" envers germans/nes petits/es ni cap a un familiar sinó que la cosa va més enfocada cap al tema amorós.

Fa un temps que m'agrada un noi de la meva classe. N'estic molt enamorada. Jo sóc la noia amb la que té més confiança i viceversa. Sempre parlem molt i ens ho passem molt bé junts. A la classe ja fan broma sobre la nostra "relació d'amistat" tot dient que es nota molt que els dos ens estimem mútuament però que no ho volem admetre. No crec, però, que ell s'ho plantegi molt, això, (o almenys no tant com jo). Bé, fins aquí tot ok.

Tot i que incomprensiblement pot ser que a classe alguns li tinguin una mica de mania, el cas és que ell és un noi simpàtic i una molt bona persona i per això li agrada portar-se bé amb els companys/companyes. Però jo no suporto de veure'l parlant amb cap altra noia, especialment amb una. Jo sé clarament que ells no estan "tan units" (per dir-ho d'alguna manera) com ell i jo però el sol fet que li presti atenció a algú altre proper a ell ja em fa tornar boja.
La meva reacció quan això passa és horrible: aparto la mirada de seguida i molt bruscament, els ulls em comencen a coure i a plorar i puc perdre el control tornant-me violenta. Em costa molt dissimular-ho. Crec que estic desenvolupant una obsessió que m'està fent molt infeliç. Quan arribo a casa sovint em desfogo i ploro però ningú no ho sap ni se n'han adonat. La qüestió és que ho passo fatal, tinc uns alt-i-baixos terribles i molta falta d'estabilitat emocional. Noto com si no pogués arribar a sentir-me satisfeta ni molt menys a ser feliç.

Necessito trobar altres alternatives a la solució que primer trobo: apartar-la del seu costat. Sóc conscient que això està malament i em convenço a mi mateixa de no fer-ho ja que aquesta noia té tot el dret a ser amiga seva també. Penso en mi i sento empatia cap a ella perquè no m'imagino què faria jo sense l'amistat d'aquell noi. És molt contradictori, perquè també em sembla k cada vegada li estic agafant més mania a la noia.
Per ara vull que aquest tema es mantingui en secret ja que les que es podrien considerar amigues meves penso q són encara molt immadures com per ajudar-me i no tenen experiència. A més, no sóc de parlar d'aquestes coses amb ningú i menys amb elles. Hi ha falta de confiança i ara la meva amistat (amb noies) no és ni molt menys un dels elements més important en el meu dia a dia. Tot i així necessito algú on recolzar-me. Jo vull "avançar" amb el noi per tal que em proporcioni (o ens donem mútuament) l'estabilitat i la felicitat que necessito per seguir endavant.

Dit això, espero que em pugueu aconsellar sobre la meva situació.

Moltíssimes gràcies per avançat!

P.D.: Perdó per la parrafada i per enrollar-me tant...

Hola Teeny!

Pel que ens dius ho estàs passant força malament.

És molt normal sentir-te insegura i tenir certa gelosia quan veus que el noi que t'agrada parla amb una altra noia però no has de deixar que això pugui amb tu. Has de ser més forta que això. Primera perquè no sabem si parlen perquè li agrada o perquè senzillament són amics o coneguts.

És important que guanyis seguretat en tu mateixa. Però el que està clar és que si les coses continuen com fins ara... seguireu amb aquestes indirectes que no sabem ben bé cap a on us porten perquè no l'un ni l'altre diu què sent de veritat i tot ho guieu amb brometes. Això fa que estiguis insegura sobre el que ell sent perquè no saps si ho diu en sèrio o no.

I si intentes acostar posicions? i si li insinues que a tu t'agrada? i si li dius, en to de brometa, que t'agrada molt la relació especial que teniu i que voldries més?

Pots provar-ho de diferents maneres.

També pots provar de demanar-li si li agrada algú (en plan d'amics) però el risc és que et confessi que li agrada alguna altra persona... o que li agrades tu.

A veure si fas quelcom diferent del que has estat fent fins ara, quelcom més que indirectes, per poder fer algun canvi en la vostra relació... però vigila... has d'estar disposada a tirar endavant cap al sí i també cap al no.

JO no li donaria més importància a la noia amb la que parla perquè el que és important és la vostra "relació d'amistat".

Sort!

Elena Crespi i Asensio - www.interpersonal.cat